dijous, 31 de desembre de 2009

La retòrica del cinisme.

A l’anterior Veu observem una petita noticia en referència al civisme. Una nova estratègia política de càstig creatiu aterra sobre el terreny pantanós del civisme. Així, una “sanció original” recaurà a sobre d’aquells adolescents que vulnerin l’ordenança.

Des de l’Assemblea de Joves de Montcada (AJMIR) sabem que aquesta ordenança no pretén resoldre problemes de brutícia, o de sorolls, o de comportaments poc respectuosos entre veïns. Les veritables intencions d’aquesta ordenança són unes altres com; apuntalar legalment el model de ciutat-empresa on totes les activitats no mercantilitzables sobren, reforçar les polítiques de control –la ciutat-presó- d’aquella vida al carrer ingovernable des de les institucions, la legitimació de la violència immobiliària i urbanística, desarmar els moviments socials de les seves pràctiques polítiques de base, la retallada de llibertats polítiques. Entre altres activitats l’ordenança prohibeix fer al carrer coses com; jugar a pilota, penjar cartells i pancartes, menjar, pintar graffitis, patinar, fer malabars, tocar música, estar a l’estació amb els amics, prendre una cervesa, la venda ambulant…

Però la mala destresa del govern municipal no ha aconseguit ocultar les veritables intencions de l’ordenança. En motiu de la commemoració del dia 8 de març, el dia de la dona treballadora, l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AJMiR), l'Associació Benefico Instructiva i l'Assemblea de Dones de Can Cuyàs, vam fer un mural a la llera del Riu Ripoll, actualment malmès per pintades racistes i sexistes que s’estenen pel conjunt del municipi fins arribar a tacar escoles. Per aquest mural foren multats sis militants de l’assemblea, la majoria en minoria d’edat, amb un cost de 121 euros per cap. Una sanció que no s’adscriu al model alternatiu a la multa econòmica. Volem recordar que ben bé al davant del mural de la dona, pel qual ens sancionen, es troba una pintada del partit socialista que van poder realitzar en plena llibertat i que ara alguns dels seus membres en el poder la impossibiliten.

AJMIR (Assemblea de Joves de Montcada i Reixac)

diumenge, 20 de desembre de 2009

Vine a veure a l'ABI el CATALUNYA-ARGENTINA


El proper dia 22 de Desembre s'enfrontara la selecció nacional de Catalunya contra la d'Argentina, vine a gaudir d'aquest enfrontament a la sala gran de l'ABI.
Comença a les 21h i farem botifarres!!!
Vine a gaudir d'un dia de festa i reivindicació amb l'assemblea de joves!!!


dijous, 10 de desembre de 2009


Els joves del barri de Can Sant Joan estan realitzant una recollida de joguines perquè aquestes festes cap nen es quedi sense joguina.

Participa i porta la teva joguina!

dimecres, 9 de desembre de 2009




El PASSAT DIUMENGE 6 DE DESEMBRE DEL 2009..

A LES 12 H DEL MATÍ..

S'HA INAUGURAT UN NOU CEMENTIRI A MONTCADA I REIXAC.

AQUEST CEMENTERI PREVEU ACOLLIR TOTES LES VICTIMAS QUE LA INCINERACIO A LA FÀBRICA CEMENTOS LAFARGE PRODUEIXI EN LOS PRÒXIMS ANYS.

divendres, 4 de desembre de 2009

NO A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA!!!

L’Estat espanyol torna a celebrar, un any més, la seva Constitución postfranquista, aquella que va ser aprovada amb la por, amb la por de tornar a viure un altre cop d'estat i el retorn a la dictadura més crua. Per això la Constitución va ser escrita per uns partits que, o no tenien la intenció, o ja feia temps que havien claudicat en les seves pretensions d'avançar cap al dret a l'autodeterminació o la instauració d'un sitema socio-econòmic just i democràtic. Era allò, la Constitución del “todo atado y bien atado”, o el retorn al franquisme. Tot i aquest xantatge majúscul, 31 anys desprès, des del poder establert encara ens venen aquella norma, que cap dels i les joves d’avui en dia va poder votar, com un marc inalterable i sagrat on empresonar-nos els nostres anhels de llibertat. I per més inri, l’autodenominada esquerra espanyola i la dreta més recalcitrant segueix venerant aquest text i homenatjant-lo durant aquestes dates.

Tot això mentre la paraula Constitución i el suposat respecte i acatament que li hem de tenir estan més de moda que mai, amb els partits polítics oficials defensant encara la constitucionalitat d’un Estatut català de fireta, amb una premsa del règim fent comunicats conjunts en defensa de la renúncia estatutària que resoldria “l’encaix de Catalunya a Espanya” i mentre en nom de la Constitución posen impediments i amenacen les consultes democràtiques sense tuteles estatals.

El jovent, però, no acceptem cap mena de legalitat espanyola. No acceptem una Constitución que ens amenaça per la força de les armes, que ens impedeix estrènyer els lligams entre els diferents territoris dels Països Catalans i que ens nega el dret a decidir el nostre futur com a poble. Així doncs, l’única opció que ens queda és la desobediència, actuar sense por i sense acceptar cap límit en les nostres aspiracions, ja sigui participant en consultes pels nostres drets, lluitant al carrer, construint teixit popular mitjançant assemblees o atacant des de qualsevol front l’Estat espanyol. Només així, amb la lluita des de tots els fronts podem posar contra les cordes aquesta Constitución tronada i el sistema antidemocràtic que la defensa.

El 6 de desembre, que cremi la Constitución!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

extret de: http://www.cajei.cat/

dimecres, 2 de desembre de 2009

EL DIA 6 DE DESEMBRE LAFARGE VOL COMENÇAR A INCINERAR

Asland incinerant, als nostres pulmons enverinant

S'ha acabat la moratòria. Ajuntament i Generalitat han deixat passar els 18 mesos, amb l'esperança que els veïns ens oblidéssim i així poder portar a terme el seu projecte: INCINERAR TOTA CLASSE DE RESIDUS PERILLOSOS. A l'Àrea Metropolitana, la fàbrica de Montcada serà l'única en incinerar residus, paradoxalment la més propera a la població (en els Monjos no s'incinera, perquè afecta a la collita del cava, a Sant Feliu no s'incinera, perquè amb la crisi la cimentera està gairebé parada), amb l'agreujant que es pot demostrar el dolent que és per el cava, però no es pot demostrar el dolent que és per a les persones.

LA GENERALITAT

- Davant la nostra proposta en l'any 2008 de fer un estudi independent per establir la perillositat de la incineració, ha fet cas omís i dóna per bona la que paga la cimentera.
- No ha informat ni ha mantingut cap reunió amb els veïns
- Ha trigat més d'un any a respondre a les al·legacions realitzades per 53 associacions (52 d'elles encara no han rebut resposta) i la que ha respost, ha estat després d'enviar 3 escrits per rebre resposta. Amb l'agreujant d'enviar aquesta resposta al mes d'agost per dificultar els possibles recursos. La seva actuació (Conselleria de Medi Ambient i Habitatge) s'assembla a la que vàrem patir en temps de la dictadura Franquista.

L'AJUNTAMENT

- Tot i que en diversos plens es va acordar que no estaven d'acord amb la incineració, no han fet absolutament res per evitar-la. S'han creuat de braços deixant passar el temps.
- On és l'estudi epideomològic que anaven a fer per saber si la nostra salut està sent perjudicada per Cementos Lafarge? Nosaltres ho veiem cada dia, cada vegada hi ha més gent que pateix de problemes respiratoris i cada vegada hi ha més casos de càncer o malalties rares.
- Van dir que farien que vingués el Sr. Baltasar a explicar als veïns les bondats de la incineració.
- Quantes cartes han enviat al Sr. Baltasar en aquests 18 mesos? Quantes vegades s'han reunit amb ell, per tractar aquest tema? CAP
- Com es pot estar en contra de la incineració i facilitar instal·lacions municipals perquè facin controls i que a més sobre no cobren absolutament res per l'ús d'instal·lacions municipals?
- Des d'aquí li diem que compleixin amb els acords presos en el ple i prohibeixi que Lafarge Cementos incinerar productes perillosos.

LAFARGE

- Diu: "amb els filtres nous, no caurà ni gota de ciment", "no contaminem", "el que surt per la xemeneia és vapor", "això ho fem per Kyoto", "som una empresa model i convidem a nens per ensenyar la fàbrica" ...... ........... Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions d'unes paraules i intencions que els fets desmenteixen contínuament.
- La realitat és que la fàbrica constantment produeix fuites que ens omplen a Montcada de ciment i, dins de poc, de llots de depuradores i farines càrniques (sobres d'escorxadors triturades) cada vegada que hagin d'obrir la seva xemeneia per tal que no li exploti.
- Els mesuraments de contaminació que s'han realitzat durant aquest temps, tornen a reflectir una realitat que els veïns ja sabem, que sobrepassen els límits legals establerts. A més ara es decideixen posar-la de forma definitiva sobre l'escola d'adults. Quina casualitat el lloc que donava els índexs de contaminació més baixos!
- L'any 2008 deien que complien totes les exigències requerides per la Generalitat, però en l'actualitat encara no les compleixen. Tot i així, els donaran permís per a incinerar?

Lafarge es juga molts milions i la Generalitat es treu mals de cap per la seva mala gestió, però nosaltres ens juguem alguna cosa més important que tots els diners del món, LA NOSTRA SALUT.

PLATAFORMA ANTIINCINERACIÓ DE MONTCADA - Montcada a desembre de 2009

dimarts, 24 de novembre de 2009

34 arrestats i 92 registres en una macrorredada contra joves independentistas.




DONOSTIA-. El Ministerio español de Interior ha difundido un comunicado en el que cifra en 34 los detenidos esta madrugada en diversas localidades de Hego Euskal Herria por la Policía española y la Guardia Civil, bajo las órdenes del juez Fernando Grande Marlaska, que se ha desplazado a Donostia junto a dos fiscales y la cúpula policial para coordinar el dispositivo, en el que han participado 650 agentes de las FSE.

Interior señala en su nota que los arrestados "ejercían presuntamente funciones de responsabilidad" en Segi, y que la operación supone "el descabezamiento de la estructura directiva" de la organización independentista juvenil y "un golpe de impacto a su financiación y estructura logística".

El operativo, según indica, está dirigido "contra el proceso de reforzamiento de la estructura organizativa de Segi, que pretendía incrementar el número de militantes", así como "potenciar los procesos de formación, para poder acometer las líneas de actución establecidas por ETA".

Los detenidos, que han sido trasladados a Madrid, "se ubican en los niveles de máxima dirección y de dirección territorial y comarcal. Todos han participado en actos e iniciativas de Segi y algunos de ellos podrían haber intervenido en acciones de violencia callejera y sabotaje", señala la nota.

Rubalcaba: "Cumple con tres objetivos"

El ministro del ramo, Alfredo Pérez Rubalcaba, se ha mostrado "muy satisfecho" al referirse a esta nueva redada en el Congreso español. Según ha dicho, la operación "cumple con tres objetivos" que se ha marcado su departamento: "impedir que las organizaciones de ETA que han sido ilegalizadas se rehagan", "impedir que ETA tenga una cantera" y "luchar contra la violencia callejera, que en la organización de ETA corresponde justamente a Segi".

"No queremos que haya ningún tipo de impunidad en el País Vasco", ha manifestado.

Nafarroa

En Nafarroa, la operación se ha desarrollado en Iruñea, Barañain y Burlata. Según ha informado el movimiento pro amnistía, en Burlata ha sido arrestada Itsaso Torregrosa, en Barañain Garbiñe Urra, Jon Ziriza, Oihana Fernández y Raúl Iriarte, y en Iruñea Amaia Elkano. El donostiarra Mikel Eskiroz también ha sido detenido en la capital navarra.

Araba

En Araba, los arrestos se han producido en la capital. Según el organismo antirrepresivo, los detenidos son los hermanos Aitor y Jon Liguerzana, Ion Anda, Bittor Gonzalez, Jagoba Apaolaza, Zumai Olalde, Néstor Silva, Unai Ruiz Pou y Goizane Pinedo.

Gipuzkoa

En Gipuzkoa, la redada afecta a varias localidades. En Villabona ha sido apresado Mikel Ayestaran, en Andoain Euken Villasante, en Legorreta la vecina de Gros Garazi Rodriguez, en Donostia Maialen Eldua, Oier Ibarguren, Eihar Egaña y Aitziber Arrieta; en Tolosa Haritz López, en Amezketa Irati Mujika y en Zaldibia Xumai Matxain. El elorrioarra Ibai Esteibarlanda ha sido arrestado en Hondarribia, según Interior.

Bizkaia

En Bizkaia, el joven iruindarra Oier Zuñiga ha sido arrestado en Bilbo. En Iurreta han detenido a Eñaut Aiartzaguena y en Zamudio a Haritz Petralanda. Por su parte, Idoya Iragorri, Mikel Totorika y Nahaia Aguado han sido capturados en Sestao. Interior indica que también ha sido detenido Joseba Dalmau (Galdakao).

Otros siete intentos de arresto y un centenar registros

El movimiento pro amnistía ha informado de que las fuerzas policiales han intentado detener a otras siete personas más, tres de ellas en Bizkaia, otras tres en Iruñerria y una en Gipuzkoa. Además, han registrado el domicilio de otras dos personas en Lekeitio pero no han mostrado ninguna orden de arresto.

La Guardia Civil y la Policía han registrado un centenar de viviendas, gaztetxes, bares, garajes y otros locales. Concretamente, la nota de Interior precisa que han sido 46 las viviendas y 21 los locales registrados por la Policía española, mientras que los inspeccionados por la Guardia Civil son diez locales y 15 domicilios. De ellos se han llevado "abundante documentación de Segi y soportes informáticos", pegatinas, bombonas de camping-gas, 6.000 euros en sobres y "publicaciones Zutabe", entre otros materiales.

Entre los locales registrados se encuentran los gaztetxes de Andoain, Zaldibia, Zizur, Barañain y Atarrabia, y otro local utilizado por jóvenes de esta última localidad; las asociaciones de vecinos de Antsoain, de Alde Zaharra de Iruñea y de Zaramaga, en Gasteiz; el "auzotegi" de Txantrea y la sociedad Carbonilla de Errotxapea, la sociedad Mendieta de Sestao y otra sociedad en Iurreta.

Además, han inspeccionado las herriko tabernas de Zaldibia, Andoain y del barrio donostiarra de Egia, el bar Zaldiko de Antsoain, el Arrano de Iruñea, el Garraxi de Gasteiz y el bar Intxurre de Tolosa. En esta última localidad también han acudido al local Sanblaspeko.

La operación continúa abierta, según el Ministerio de Interior.

FONT: GARA

divendres, 20 de novembre de 2009

Finalment hem trobat una fotografia que portàvem un temps buscant, una fotografia on s'observen els murals de 3 formacions polítiques: El PCC, ERC/JERC i PSOE.
Dona la casualitat que tot just davant d'aquests 3 murals l'AJMIR a realitzat 2 murals: un en motiu de l'11 de Setembre i l'altre en motiu del dia de la dona.
Doncs resulta, que els que pintaven murals fa 15 anys, ehh Sr. Cèsar! Ara es dediquen a multar una altre formació política per realitzar un altre mural. Dos intents de multa Sr. Cèsar, per valor de centenars d'euros que pretenia que assumíssim per 'embellir un mur', tal i com ho defineix l'Agència Catalana de l'Aigua.
Nosaltres a diferència de vostè Sr. Alcalde, no representem a ningú més que a un segment juvenil, que aposta per la transformació social i l'emancipació nacional. Veritat que li sonen aquestes dues reivindicacions?
Vostè representa a tot un poble, no es pot permetre el luxe d'anar en contra de la gent que no està amb vostè. La discrepància i la crítica són un dels pilars del sistema democràtic i sembla que ho ha oblidat.
Tal i com vas recordar-nos recentment: el que et vulguem dir, t'ho diguem a la cara. Doncs no Cèsar: hem estat a la porta del teu despatx i no ens has rebut, has parlat amb l'ACA perquè no ens autoritzes a realitzar murals, ens has enviat la guàrdia urbana quan t'ha convingut, has donat per sac tot el que has pogut...
I tot això resulta que vostè ho has fet a la cara? Quan has donat vostè la cara Sr. César?

Mori el mal govern!

dimarts, 17 de novembre de 2009



Comunicat de Maulets sobre les detencions amb abusos esdevingudes el 29 d'octubre i el 6 de novembre a Cerdanyola

L'assemblea de Maulets de Cerdanyola vol manifestar el seu malestar degut als recents abusos policials que han patit companys propers als moviments socials de Cerdanyola del Vallès.
En primer lloc, volem manifestar tot el nostre suport al Ferran i la Laura, que van ser detinguts el 29 d'octubre quan sortien d'un bar de la ciutat, sent repetidament colpejats i agredits per agents de la Policia Local i duts a comissaria, sense justificació, i amb un informe mèdic de rigorositat dubtosa, tal com ells expliquen. Per si no n'hi havia prou, a en Ferran l'acusen d'atemptat a l'autoritat, de danys i lesions, per la qual cosa demanen per ell sis anys de presó.
I també volem manifestar el nostre suport a l'Àlex, que va ser detingut el passat 6 de novembre amb mètodes violents, quan l'únic que feia era expressar el seu suport a nois que estaven practicant l'skate a la plaça Abat Oliva a la tarda i davant de molta gent, i ara també se li imputen càrrecs.

Davant d'aquests lamentables fets, volem expressar el nostre rebuig total cap a aquestes pràctiques absolutament antidemocràtiques exercides pels cossos que, diuen, s'encarreguen de la seguretat de la ciutadania. Com pot ser que al 2009, trenta-quatre anys després de la mort de Franco, encara haguem de veure com la policia comet abusos d'aquest calibre, i a sobre es demani presó per als que en són víctimes? I com pot ser que fins i tot la Policia Local (la que ha de ser de proximitat) s'hagi afegit al carro dels abusos?

Entenem que els processos judicials que s'estan duent a terme són una profunda injustícia. Per aquesta raó, volem exigir l'absolució d'en Ferran i de l'Àlex, i exigim també que es demanin responsabilitats als agents que van dur a terme aquestes detencions, que el poble de Cerdanyola sàpiga quina mena de persones poden arribar a portar placa i ser mantinguts amb diners públics.

Fem una crida a la solidaritat amb els nostres companys Àlex, Ferran i Laura, i a seguir amb atenció totes les mobilitzacions de rebuig a aquests fets que puguin sorgir en els propers dies.

Perquè els nostres companys siguin absolts i els repressors paguin,

CONTRA ELS ABUSOS POLICIALS, PROU IMPUNITAT!

dimecres, 4 de novembre de 2009


Ja tenim samarreta!



Benvinguts i benvingudes a l'assemblea de joves de Montcada i Reixac. Aquest cop ens complau presentar-vos la nostra nova samarreta.
A la part frontal te la inscripció: Ets part de la solució o ets part del problema? I a la part trassera està el logotip de l'ajmir.
En tenim de totes les talles i al mòdic preu de 8 euros!!! No us quedeu sense!!
La podràs trobar a qualsevol paradeta que organitzi l'assemblea de joves als diferents actes que s'organitzin, o bé, contacta amb nosaltres a: ajmontcadaireixac@gmail.com

dimarts, 3 de novembre de 2009

7 de Novembre, una mica de història.

Cartell Correllengua 2009

El 1648 a Münster i a Osnabrück, ciutats de la regió alemanya de Westfàlia, s’havia posat fi a la guerra europea coneguda, ja entre alguns coetanis de l’època i també pels historiadors actuals, amb el nom de Guerra dels Trenta Anys. Aquella pau europea sovint ha fet pensar que la pau posterior del 1659 entre les monarquies hispànica i francesa havia estat una pau circumscrita al territori pirinenc. Cal desfer aquest malentès. La pau o Tractat dels Pirineus té en compte una àmplia geografia de l’Europa occidental: no sols fa referència a un cert espai pirinenc, sinó també a zones alpines i al corredor territorial sempre disputat entre França i l’Imperi germànic, disputa que, encara avui, podria explicar l’irredemptisme de Flandes. A més, el Tractat del 1659 no només es refereix a afers de geografies polítiques i territorials sinó també a afers de caràcter economicocomercial, de presoners de guerra, de llicenciament de soldats, de compensacions econòmiques o dotals entre prínceps i/o de despeses d’intendència. El nom cal atribuir-lo a l’espai geogràfic (illa dels Faisans, al baix Bidasoa), on els plenipotenciaris de les dues monarquies (el senyor Luis Méndez de Haro, per part hispànica, i el cardenal Mazzarino, per part francesa) formalitzaren la signatura del Tractat (7 de novembre de 1659), i Lluís XIV de França i Felip IV de Castella n’escoltaren la lectura i el juraren com a pas previ al casament del rei de França amb Maria Teresa d’Àustria, filla de Felip IV de Castella.
El Tractat, doncs, no només té en compte el nostre espai nacional català pirinenc, sinó també Navarra, el front renà i alpí i Portugal. De cent vint-i-quatre capítols, només dos, els articles 42 i 43, fan referència explícita a la segregació dels territoris catalans. Després, els articles compresos entre els números 55 i 59 fan referència a afers relatius als drets civils dels catalans i drets eclesiàstics afectats per la segregació.
Hom pot considerar els comtats del Rosselló i Cerdanya —o més ben dit, les vegueries del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya— el bressol de la nació catalana. La llana, la pell i el blat, entre altres productes, feien de les vegueries del nord un territori fonamental per al conjunt català. Tanmateix, aquest territori, al segle XV, ja havia passat a ser moneda de canvi per al rei de la dinastia Trastàmara Joan II, el qual no havia dubtat a hipotecar-lo al rei de França (1462) a canvi de diners i suport militar en la seva guerra contra els catalans. Ferran II l’havia recuperat (1493). Les vegueries nord-catalanes, però, durant tot el segle XVI van esdevenir territori de confrontació militar entre dues poderoses monarquies i van patir constants amenaces d’ocupació i successives incursions militars.
En plena guerra entre els francesos i els Habsburg del segle XVII, l’acció militar hispànica contra la fortalesa llenguadociana de Leucata (agost del 1637) féu entrar de nou les vegueries nord-catalanes en el joc militar de les monarquies, situació que havia de durar fins al final de la Guerra dels Segadors. Això va facilitar, de nou, llur caràcter de territori de moneda de canvi en el joc diplomàtic de les paus entre prínceps.
França temia l’hegemonia dels Habsburg a Europa. Això explica la seva política d’aliat militar de prínceps i pobles en rebel•lia contra els Habsburg, fossin els holandesos, els alsacians o els prínceps protestants alemanys. No fou pas per gust que els catalans cercaren l’aliança militar francesa i després l’obediència a Lluís XIII, sinó per imperatius militars a causa de la política depredadora i bel•licista de la monarquia hispànica. Catalunya no tenia prou força coercitiva per a constituir-se en república independent contra un rei; militarment, només ho podia fer un altre rei.Amb tot, en temps de Richelieu, l’acord de Péronne entre Lluís XIII i els catalans (19 de gener de 1641) és concebut no com una ocupació sinó com una unió personal entre Catalunya i el rei. Mazzarino va posar fi a aquest subterfugi jurídic i es posicionà al servei de l’anomenada política de «fronteres naturals», per la qual una combinació d’idees historicogeogràfiques i d’estratègia politicomilitar permetien a França considerar el Rin, els Alps o els Pirineus els seus límits territorials «naturals».Els raonaments de la segregació territorial dels capítols 42 i 43 del Tractat tenen més caràcter ideològic que no pas històric. Ambdós pretenien una delimitació politicogeogràfica, segons els comissaris del rei de França, d’origen classicoromana, aparentment històrica i científica, i oblidava que els Pirineus havien estat històricament el bressol de la nació catalana i en cap cas una delimitació entre la Hispània i la Gàl•lia romanes.
Els capítols 42 i 43 són contundents pel que fa a la divisió del territori català. S’hi usa la noció de divisió perpètua i irrevocable, deslliga els catalans del Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya de qualsevol vincle de vassallatge amb el rei dels Habsburg i pretén legitimar la partició fins i tot contra constitucions de Catalunya, encara que aquesta partició es fes sense el consentiment parlamentari català. La contundència i la noció d’irrevocable, però, tenia més relació amb la retòrica de blindatge diplomàtic propi de l’època que no pas amb un valor polític consistent. No significava en cap cas una situació irreversible, com demostren altres tractats o la permuta que el rei de França va proposar en el curs de les negociacions de la pau de Nimega uns anys més tard (1679). Més greu era per a un poble de valors polítics transversals i senatorials com el català la imposició d’una decisió diplomàtica i militar reial que destruïa la integritat territorial del país i, a més, sense consulta parlamentària catalana i posant l’accent només en la sobirania dinàstica. Això significava un imperatiu contrari a la visió d’un sobirà electiu, fet que havia estat decisiu en la consciència política catalana dels inicis de la Guerra dels Segadors, després d’haver hagut de renunciar, per raons de debilitat militar, a la fórmula de república.Malgrat el secretisme diplomàtic, el Govern català conegué el destí que el Tractat reservava per a les vegueries nord-catalanes, i durant el mes de juny del 1659 féu gestions prop de Felip IV per a recordar-li tant el privilegi d’integritat territorial de Pere el Cerimoniós com el valor de muralla defensiva d’aquesta part del territori català. Altres articles (49, 116 i 118) feien referència eventual a places fortes catalanes al costat d’altres places fortes europees, i establien restituir el rei Catòlic, entre altres territoris disputats europeus encara en mans de França, Cadaqués, Roses i el fort de la Trinitat, però dilataven la restitució fins a la negociació definitiva de la delimitació. La delimitació concreta quedava a mans d’una delegació de comissaris representants dels interessos del rei Cristianíssim, d’una banda (Pèire de Marca, arquebisbe de Tolosa, i Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja), i del rei Catòlic, de l’altra (Miquel de Salbà i de Vallgornera, lloctinent de mestre racional, i Josep Romeu de Ferrer, magistrat de la Reial Audiència de Catalunya).El coneixement de la geografia pirinenca no era prou precisa entre els geògrafs coetanis i el capítol 42, que volia fer divisoris els Pirineus, comportà molts problemes d’interpretació, agreujats per la diferència semàntica entre el mot anciennement de la versió francesa i el mot comúnmente de la versió espanyola. Les bases argumentals dels comissaris francesos foren classicoromanes i carolíngies, i les dels comissaris catalans, que actuaven de representants de Felip IV, foren més historicojurídiques i catalanomedievals. No es pot, doncs, afirmar que els comissaris de Lluís XIVestiguessin més preparats que els de Felip IV, sinó que partien de plantejaments històrics diferents. És més, els capítols divisoris posen en evidència la visió interessadament segregada que la diplomàcia reial tenia de Catalunya.A Ceret (març i abril del 1660), els comissaris van acordar, sense conflicte, la segregació del Rosselló, però s’instal•là el desacord pel que fa al Conflent i a la Cerdanya. Més tard, a Llívia, sota les presses pel casament reial, es confirmà la segregació del Conflent i s’acordà la divisió de la Cerdanya. El Rosselló i el Conflent, a excepció dels llocs que es trobessin en el vessant meridional pirinenc (que no n’hi havia cap), s’atribuïen al rei de França, i la Cerdanya, a excepció dels llocs que estiguessin al vessant septentrional pirinenc (trenta-tres pobles), s’adjudicava al rei hispànic. La condició de Llívia de vila de jurisdicció reial va permetre la seva estranya adjudicació al rei Catòlic. El resultat fou la irracional i lesiva divisió d’una vall. El 28 d’abril de 1660, abans de les reunions de Llívia, en compliment de les disposicions sobre restitucions i compensacions de dret civil del Tractat, els comissaris van aprovar, a Figueres, els criteris pels quals es farien els retorns dels patrimonis i béns que haguessin estat confiscats o haguessin canviat de mans al llarg de la guerra. Tot un seguit de capítols són formalment destinats a garantir, en el context de les noves circumstàncies, els drets eclesiàstics i els civils dels catalans de totes dues bandes de la nova frontera, que de les Corberes havia passat a les Alberes. Cal dir que els articles mostren sempre, però, el poder de decisió atorgat a la monarquia en el terreny del que avui en diríem «depuració política». També els estudis històrics relatius als anys subsegüents posteriors al Tractat, i més enllà, han demostrat que aquestes garanties foren més retòriques que reals. La segregació fou una divisió militar imposada per sobirans i entre sobirans, però en cap cas era possible imposar una divisió civil i política entre els catalans sense provocar greus trastorns seculars. La pau conté també diversos capítols relatius a la lliure circulació, a evitar les represàlies, a garantir els drets lingüístics i jurídics dels mercaders i, evidentment, a preservar la fiscalitat dels sobirans. Tanmateix, lògicament, cap súbdit d’un o altre rei no podia comerciar amb l’enemic encara en guerra, com era el cas de Portugal. El comerç amb l’enemic era considerat contraban. La legalitat del príncep, doncs, s’imposava a les activitats dels súbdits. El Tractat permet observar el pes de la paraula súbdit d’un rei (espanyol) enfront de la importància de la condició de natural d’un país (català). L’imperatiu diplomàtic dels sobirans perjudicà els catalans, per tal com les seves relacions socioeconòmiques quedaven determinades per les conveniències politicomilitars i fiscals dels seus respectius sobirans i quedaren mancats de força política per a impedir l’allau de mercaderies franceses.
La posterior continuïtat dels conflictes francoespanyols no permeten acceptar cap visió irreversible d’aquell Tractat, malgrat la contundència del seu llenguatge. La lectura completa del Tractat permet també observar la diversitat plurinacional d’aquelles monarquies. Tant Espanya com França eren territoris units només per unes eventualitats dinàstiques i patrimonials, i no per cap territori nacional. També permet observar les compensacions territorials o econòmiques entre els Habsburg i els Borbó, d’una banda, i els sobirans territorials com el duc de Lorena o de Savoia o prínceps cortesans com el de Condé, de l’altra. En el Tractat, s’hi esmenten els suïssos i els grisons i es fa apel•lació al Papa i a l’Imperi pel que fa als conflictes italians i alemanys.El Tractat, que signava una pau curta i una frontera indecisa, no fou pas rebut amb entusiasme pels catalans. La informació sobre el Tractat havia estat lenta i tardana, i el territori català estava dividit. Un cop feta la pau, el Tractat s’oficialitzava fent-lo registrar pels consells i les cambres de comptes del rei Catòlic als Països Baixos, a la Corona de Castella, a la Corona d’Aragó i en els parlaments i les cambres de comptes de París i d’altres parlaments del regne de França. A Barcelona, el lloctinent Francisco de Orozco, marquès de Mortara, per l’Ordre reial signada a Madrid el 7 de febrer de 1660, manava fer públic el Tractat i el text es distribuïa àmpliament.Fins al Tractat de Nimega del 1679, la Corona de França oferí a la monarquia hispànica pactes de retrocessió de la Catalunya del Nord a canvi de territoris dels Països Baixos. Ho féu en més d’una ocasió i no era la primera vegada. Espanya, però, no acceptà mai aquestes permutes perquè no volia renunciar a territoris que estimava com a patrimonials de la dinastia dels Habsburg. Amb tot, fins als tractats de Baiona de 1866-1868 la frontera no aconseguí la perfecta delimitació formalment imaginada.El Tractat dels Pirineus no va ser més que una treva. Durant tota la segona meitat del segle XVII les guerres francohispàniques foren constants, i especialment cruenta fou la dels Nou Anys (1688-1697), i a tothora va prevaldre la desconfiança dels monarques envers els catalans, que, per raons d’allotjaments i fiscals i amb connotacions patriòtiques, es van revoltar tant al nord (alçament dels angelets, 1670-1675) com al sud (Revolta dels Barretines, 1687-1689) de les Alberes. Els catalansdel sud, d’ençà el 1652, van mantenir unes institucions més vigilades que mai i, malgrat això, operatives, i els catalans del sud van veure la substitució de la Diputació del General i l’audiència pel Consell Sobirà del Rosselló (1660). A uns i altres no els va valer al•legar la defensa de la continuïtat institucional sense obstacles, d’acord amb les garanties civils disposades per l’article 55 del Tractat.Amb tot, en el context de la Guerra de Successió espanyola, els catalans del sud van posar les bases d’una recuperació i actualització polítiques del territori i les seves lleis a través de l’actuació dinàmica de la Diputació, el Consell de Cent i el braç militar (els anomenats «tres comuns»). Les Corts de 1705-1706 feien referència al territori segregat el 1659 i se sap de l’existència d’antiborbònics a la Catalunya del Nord durant aquesta contesa.La lectura del Tractat dels Pirineus permet observar tant el caràcter multinacional de les monarquies dels Habsburg i dels Borbons com la naturalesa dinasticomilitar de moltes de les fronteres encara avui dia existents en una Europa, considerada, tot i així, parlamentària i democràtica.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

dimarts, 13 d’octubre de 2009

divendres, 9 d’octubre de 2009


9 d'octubre: "Unitat popular cap a la independència i el socialisme!"

Un 9 d’Octubre més tornem a ser als carrers de València per reivindicar la nostra catalanitat. No ens mou la nostàlgia de regnes i reis conqueridors. No ens mou un desig d’idealitzar la nostra història. Estem ací, com cada any, per dir ben alt i ben fort que el nostre és un projecte de futur. Mal que els pese a uns i a altres. Per molt ens intenten ofegar els seus jutges o la seua policia. Mal que els estats espanyols i francés augmenten la seua pressió, la construcció nacional dels Països Catalans avança.

Avança, s’enforteix i cada vegada perd més la por a manifestar-se sense embuts a tots els indrets de la nació catalana. Malgrat l’espanyolisme decadent, malgrat els tontos útils de l’Estat que tots coneixem, malgrat la profunda incompetència d’uns polítics professionals que massa sovint trobem intentant fer-se un lloc a la capçalera d’algunes manifestacions, malgrat les seues renúncies incomprensibles,... cada vegada hi ha més i més persones lluiten per una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i que la volen lliure. Una voluntat que s’eleva per damunt de tanta excrecència, per damunt de la corrupció de Camps, Fabra i tota la colla de sangoneres que els han covat; per damunt de l’especulació immobiliària que uns i altres han afavorit i que ens ha conduit a aquest carreró sense exida d’atur, misèria i destrucció del territori; per damunt d’eixa concepció dels nostres municipis com la via més ràpida per forrar-se i de la qual Benidorm o la Vila Joiosa han sigut exemples recents. Cada vegada hi ha més gent en aquesta terra que sap quin és el camí de la llibertat i ha decidit avançar per ell amb pas decidit.

Des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista que convoquem aquesta Diada del 9 d’Octubre a València, Maulets i Endavant, volem incidir en aquest aspecte. Existeix un sector creixent de les classes populars dels País Valencià que a través de múltiples expressions polítiques, sindicals, artístiques, associatives, musicals, de cultura popular,... manifesta la seua catalanitat. Unes expressions cada vegada més diverses i més nombroses que parteixen des de la base i que s’expandeixen arreu del territori. Alguna cosa estem coent entre tots i totes i s’està fent no gràcies sinó malgrat l’adversitat i la manca d’alternatives dins la política oficial i mediàtica.

dimarts, 6 d’octubre de 2009


Dilluns 12 d’octubre de 2009.

L’esquerra independentista convoca a la manifestació antifeixista, a les 12h a la Plaça Urquinaona de Barcelona, amb el lema: “Pobles units contra l’imperialisme i el feixisme, hispanitat és genocidi

dissabte, 3 d’octubre de 2009

dimarts, 15 de setembre de 2009


La Resistència

Ja es al carrer el número zero de la revista de l'AJMIR, esperem que us agradi. També esperem les vostres suggerències per millorar la revista en futures edicions.
Voldríem demanar perdó per les faltes d'ortografia; intentarem que no es tornin a repetir.

Podeu descarregar la revista a la columna esquerra.

dilluns, 14 de setembre de 2009


Guanyarem!

Són 2 anys compartint experiències, treballant decididament per l'alliberament nacional i social de tota la nació, i més de 300 patint les conseqüències de l'invasió borbònica.
El passat dia 8 de setembre l'AJMIR celebrà el seu segon aniversari. Un sopar acompanyat de totes aquelles companyes i companys que ens han anat acompanyat en aquests dos anys de viatge donà inici a la nit.
Al final del sopar es va fer una projecció de fotografies dels actes que ha anat realitzant l'AJMIR en aquests 2 anys. Una trentena d'activitats en les quals ha participat l'AJMIR donen a veure el treball que s'ha anat desenvolupant.
Després del sopar, la nit va ser amenitzada per La Factoria (PD de Cardedeu) que van fer sonar els millors temes catalans i internacionals de tots els temps fins ben bé entrada la matinada.

D'altre banda la nit del 10 de setembre, la CAL, conjuntament amb l'ABI i l'assemblea de joves van organitzar la III edició de la Marxa de Torxes, aquest any el lema ha estat Marxa de Torxes per la Independència i sota aquest lema s'han afegit a l'iniciativa de les Marxes de Torxes per la Independència una trentena de municipis. La marxa amb uns 80 participants va recórrer els carrers de Montcada i Reixac entre crits d'independència!
Podeu llegir el manifest aquí.


Ahir la vila d'Arenys de Munt va donar una lliçó democràtica a l'Estat Espanyol i va realitzar una consulta demanant la seva opinió sobre si els catalans volem tenir un estat pròpi. El resultat amb un 40% de participació va ser un 96% a favor del Sí.
Per llegir-ne més: punxeu aquí

dilluns, 7 de setembre de 2009

dimecres, 2 de setembre de 2009

dilluns, 31 d’agost de 2009

Atenció!

Per tal de facilitar l'entrada al blog hem registrat un domini nou:

http://www.jovesmontcada.tk

dimecres, 26 d’agost de 2009

Foto: l'alcalde amb un megàfon al més pur estil reivindicació veinal dels anys 70.

Sorprenent imatge la que hem pogut veure aquest matí davant de la nau que està construint l'ADIF a l'estació de Can Sant Joan. Els regidors de l'equip de govern juntament amb l'oposició impedint l'accés de camions a les obres!!!
És curiós que els mateixos que es dediquen a reprimir els joves per accions menys 'radicals' que la que han promogut ells, apareguin com a hooligans impedint l'accés de camions a una obra. M'agradaria haver vist a la Policia Local o als Mossos d'esquadra identificant alguns dels participants. Algú s'imagina aquesta mateixa acció feta per l'AJMIR o pels veïns? El resultat: Una desena d'identificats i un parell de detinguts!
El moment més orgàsmic de la concentració a estat quan l'alcalde ha amenaçat amb accions més contudents: potser s'encadenarà a la catenària?, o és posarà a tirar còctels molotov come ls que fabricava a les Vascongadas quan era jove?

Som uns desagraïts, ho sabem: si no fa res ens queixem, si ho fa ens queixem igual. És que el món està ple de desagraïts.

Per últim fer menció a l'oposició que també hi era i sobretot, a l'AAVV de Can Sant Joan que com sempre estan amb els veïns, defensant els seus interessos i mantenint viva la flama de la protesta!

No volem més agressions al barri de bifurca!
Fora la nau de l'ADIF!
Què la lluita no s'aturi!

divendres, 7 d’agost de 2009

Un gest simbòlic, per un gran desastre!

A principis de 2009 el govern Espanyol va iniciar una campanya per pal·liar els afectes de la crisi capitalista amb el nom de Plan E. Aquest suposat paquet de mesures constava de unes ajudes econòmiques per impulsar el treball i dinamitzar l'economia de l'estat Espanyol.

Les subvencions dutes a terme pel Plan E són d' obra pública i d'inversió local, amb un àmbit temporal de curt termini, és a dir, promociona el treball temporal i per tant no afronta les verdaderes causes de la crisi capitalista.

A Montcada i Reixac no només és ineficaç, si no que suposa un augment considerable de les conseqüències de la crisi per a molts comerciants del Carrer Major.

L' Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AJMiR) assenyala a l'administració local com a responsables de la mala planificació i gestió envers les obres del Carrer Major.

Aprofitem per solidaritzar-nos amb els comerciants i veïns del Carrer Major afectats per un dels desastres urbanístics més grans dels darrers anys.

Perquè la crisi que la paguin els rics,

organitza't i lluita!


dissabte, 1 d’agost de 2009

Comunicat assemblea de suport a Núria Pórtulas



Davant de la sentència de l'Audiència Nacional, que hem conegut avui, sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per "temptativa de col·laboració amb organització terrorista" no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l'Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l'únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d'un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d'esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pòrtulas (com ara cartells antirepressiu sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que: "[las actuaciones concretas de la procesada] no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada."

Malgrat això, el tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional condemna la Núria a 2 anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l'Estat contra els moviments combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses...)

L'assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l'absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d'agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona.

Núria absolució!
Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!
Dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial i judicial.

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas
Girona, 30 de juliol de 2009

dissabte, 23 de maig de 2009


BARRAQUES '09

Enguany Montcada i Reixac celebra les seves primeres barraques, una iniciativa de la Comissió de Festes Alternatives amb diferents entitats del poble per fer de la Festa Major quelcom més participatiu i popular.

Divendres 29:

21:30 Cercavila

Concerts (22h):
- DEKRÈPITS
- NÍGAM
- LA RÚBIA DEL FA
- DON HAMACA

Dissabte 30:
11:00 Programari lliure
16:30 Rocodrom i jocs tradicionals
19:00 Gimcama jove

Concerts (23:30):
-D'CALLAOS
-ITACA
-ELMO SEDEAN

Diumenge 31:
11:30 Exhibició i tallar de Txalaparta
14:00 Bermut amb música celta en directe
18:00 Bastoners
19:00 Taller de foc

Concerts (22h):
-RAMI
-LA MADRE D'ENRICO
-BOLIVAR ROCK


Totes les activitats i concerts es faran a l'Espai Barraques, davant del pavelló Miquel Poblet, al costat de la Rambla dels Països Catalans.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans!


Commemoració de la desfeta d'Almansa i dels 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València.

Unes 5000 persones han participat en una amplia i reivindicativa marxa pels principals carrers del centre de València en un clam per la llibertat i la independència dels Països Catalans. Un eficient servei d'ordre ha cobert tot el trajecte que ha transcorregut sense cap tipus d'incident. Un concert ha tancat la diada al barri de Velluters en ple centre de la ciutat.

La CAJEI ha aplegat unes tres-centes persones aquest matí a Torrent sota els crits d'Independència i Socialisme. El cantautor del poble Pau Alabajos ha ocupat la tribuna en l'acte.

La manifestació anava encapçalada per la pancarta "Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans". Gent de totes les edats, però amb una forta presència del jovent, han corejat crits a favor de la independència i reclamant la memòria històrica del poble valencià envers el genocidi feixista de l'any 39 a la ciutat. Consulteu la noticia de Llibertat.cat amb un extens seguiment de la Diada i els actes previs.

Empar Salvador afirmava en el seu parlament que a València es van fer construir les fosses comunes més grans de tot Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió.

L'històric activista i militant de diferents organitzacions polítiques valencianes, Enric Tàrrega, ha encoratjat el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud.

El discurs antimonàrquic i independentista a impregnat la resta dels parlaments a la Plaça dels Furs del Cap i Casal, el jove sindicalista valencià Gonçal Bravo ha estat l'últim en ocupar el cadafal.

Al següent enllaç teniu les primeres imatges (que anirem ampliant) de la Mostra de Cultura Popular i la Manifestació d'aquesta vesprada a València, que ha rebut el recolzament de diferents regidores i regidors de les CUP del Principat i el suport d'un centenar d'entitats, organitzacions i ateneus d’arreu les nostres comarques.


llibertat.cat

dilluns, 20 d’abril de 2009


Per Sant Jordi, continuem trencant el patriarcat!

Com cada 23 d'abril, catalans i catalanes celebrem la diada de Sant Jordi, retrobant-nos així amb llibres i roses eixides al carrer.
La defensa de la cultura ha estat, des de sempre, una de les nostres principals reivindicacions. Les tradicions no deixen de ser aquell patrimoni abstracte que defineix una part de nosaltres, i que com a tal, ens representa. Tanmateix, cultures i tradicions han de renovar-se i entendre's en el context social que viuen sense haver de trencar la seva escència.
Així doncs, aquest any proposem un canvi: que llibres i roses vagin agafats de la mà per ambdós sexes. Entenem que les explicacions que la dona és igual d'intel·lectual, crítica i racional que l'home i que a aquest li agraden i li poden fer la mateixa il·lusió i utilitat les flors que a elles, hem d'obviar-les.
Tot i que ens sentim orgulloses i orgullosos d'aquesta festivitat, creiem que alimenta els estereotips i prejudicis, així com la mentalitat patriarcal contra la que es lluita des de diferents sectors de la societat dia rere dia.

Per acabar, ens agradaria remetre una cita de les protagonistes creades per Molière:

" Heu actuat realment amb destresa
i en tot m'haveu instruït galdosament.
Creieu que me'n sento orgullosa i no me n'adono
que no sóc una altra cosa que una estúpida?
Me'n sento avergonyida i a la meva edat no vull passar per beneita mentre pugui".


Perquè junts i juntes destruïm el patriarcat:

Elles també gaudeixen llegint, a ells també els hi agraden les flors.

dijous, 16 d’abril de 2009


En motiu de la commemoració del dia 8 de març , el dia de la dona treballadora, l' Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AJMiR), l'Associació Benefico Instructiva i l'Assemblea de Dones de Can Cuyàs, van realitzar un mural a la llera del Riu Ripoll. Per tal de realitzar aquesta activitat, es va demanar prèviament permís, al cap de la unitat territorial Tordera-Besós, responsable dins del nostre municipi de la llera i ens de l' Agencia Catalana de l' Aigua. No obstant, el mural s'interrompé per una inesperada irrupció dels Mossos d' Esquadra que havien vingut en qualitat d' una denuncia que acabava de ser realitzada, ni més ni menys, per la mateixa regidora de joventut i infància, Eva Gonzalo (PSC). Una denúncia que afecta a sis militants de l' Assemblea amb un cost de 121 euros per cap.

Volem recordar que ben bé al davant del mural de la dona, pel qual ens sancionaran, es troba una pintada del partit socialista que van poder realitzar en plena llibertat i que ara alguns dels seus membres en el poder la impossibiliten.
Volem deixar clar que no pensem pagar la multa i denunciarem el mal que està fent l'ordenança de civisme al teixit associatiu del municipi.

Per això des de l' AJMiR reclamem:

- La derogació de les sis multes i la posterior disculpes de l' alcalde, Cèsar Arrizabalaga (PSC).

- Que s'acabi la persecució política cap a l'AJMIR.

- L'eliminació de l'ordenança de Civisme del municipi.

- La dimissió de de la regidora de joventut i infància.

dimarts, 31 de març de 2009

Setmana de lluita!!

Durant tota la setmana l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac no a parat de realitzar accions per defensar l'Universitat Pública. Al llarg de tota la setmana les militants de l'AJMIR han anat combinant l'agitació, la formació i la festa.
Dilluns i dimarts va tocar fer visible el conflicte que està comportant l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya, així com la vaga de fam que fins dijous va dur a terme el nostre company Tomàs Sayes demanant diàleg entre administracions i estudiants i que va abandonar degut al seu delicat estat de salut i la negativa de la Conselleria d'Universitats a establir un diàleg real.

Dimecres i en motiu de la xerrada organitzada per la regidoria de Joventut per explicar les bondats de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), altrament anomenat pla Bolonya un grup de militants de l'AJMIR van assistir-hi per deixar clars els motius que ens duen a dir NO A BOLONYA, NO A LA PRIVATITZACIÓ.

Dijous i en motiu de la multa que l'alcalde vol imposar a l'AJMIR a instàncies de la regidora de Joventut ( Eva Dimissió), i aprofitant el ple municipal un altre grup de joves va romandre de genolls a les portes de la Casa de la Vila amb la boca precintada per

mostrar la nostra disconformitat amb l'actitud totalitària d'alguns membres del PSC, encapçalats pel seu alcalde.
A continuació adjuntem el comunicat emès per les 3 entitats a les quals es pretén multar: ABI, AJMIR i Assemblea de dones de Can Cuyàs.





Per acabar la setmana divendres, l'assemblea de represaliats/ades de la UAB conjuntament amb l'AJMIR han organitzat una xerrada per explicar els motius de l'obertura de 33 expedients sancionadors i 15 procesos penals contra estudiants. Al finalitzar la xerrada es va celebrar una festa per recollir diners per afrontar els costos judicials de tot el procés.


I per si algú encara no li havia quedat clar que no ens aturarem davant de res, ni de ningú.I aprofintant la visita del President de la Generalitat, José Montilla es va realitzar una concentració en protesta de la violenta actuació dels Mossos d'Esquadra, el passat 18 de Març en que més d'un centenar d'estudiants, periodistes i gent que passejava van resultar ferits.

Des de l'AJMIR, un cop més, fem una crida als desproporcionals dispositius policials que organitza l'Ajuntament cada cop que fem un acte.

Qui és el terrorista?
Qui nega el dret a la llibertat d'expressió i manifestació?
Algú donarà la cara o sou massa covards?
A cada porc el seu Sant Martí!

Viurem lliures o morirem!



Nota: La primera foto correspondent a l'acte de dimecres és feta per Laura Grau i el video elaborat per Montcada Mírame




dijous, 26 de març de 2009





Des de l’Assemblea de Repressaliats/des Polítics/ques de la UAB i l'Assemblea de Joves de Montcada I Reixac (AJMIR), us convidem divendres 27 a les 20h una xerrada sobre els Expedientats de la UAB en la que s'explicarà la situació actual dels expedientats i la lluita contra el Procés de Bolonya.

A partir de les 21:30 festassa amb PD's per recaptar fons que permetin sufragar els costos judicials i administratius que ha comportat l’obertura de 33 expedients disciplinaris i 15 processos penals

US HI ESPEREM!!!

dilluns, 23 de març de 2009

Tomàs en vaga de fam per la
U N I V E R S I T A T
P Ú B L I C A

Un estudiant de la UAB i militant del SEPC en vaga de fam des de fa 28 dies, per tal de que s'inicii un procés de diàleg i participació en l'aplicació del procés de Bolonya.

Des de Montcada i Reixac tot el nostre suport i la nostra solidaritat.

Endavant Tomàs, estem amb tu!

Per una universitat pública i qualitat.



Més info:
http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/
http://www.sepc.cat/aturembolonya/

dijous, 19 de març de 2009

Durant el matí de dimecres es van repartir per Montcada un miler de diaris. Per llegir el diari llegir aquí.
D'altre banda demanem l'inmediata posada en llibertat de l'Enric Duran, activista que va demanar crèdits per valor de 500.000 euros que va donar als moviments socials, per denunciar el robatori que dia a dia ens té sotmès l'estat capitalista.
3 estudiants de Montcada i Reixac ferits pels cops dels Mossos durant ahir dimecres!

-----------------------------------------------------------------------------------------

Extret de http://www.sepc.cat

Brutalitat policial contra els estudiants


Països Catalans, 19-3-2009
Al llarg de tot el dimecres, 18 de març, els Mossos d’Esquadra han agredit als milers d’estudiants que han mostrat, en diverses mobilitzacions, el seu rebuig al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). En les diverses actuacions violentes dels Mossos d’Esquadra s’han produït ferits i detinguts, i davant d’això el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar la brutalitat amb que ha actuat el cos policial autonòmic i que les autoritats universitàries han decidit incrementar l’estratègia de la repressió contra el moviment estudiantil.

- Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

Davant de totes les actuacions policials succeïdes al llarg del dimecres 18 de març, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar:

1.- Tot el nostre suport a les persones detingudes i agredides pels Mossos d’Esquadra. Els contusionats i ferits per les càrregues dels agents antiavalots es comptabilitzen per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants.

2.- Que l’actuació dels Mossos d’Esquadra al llarg del dia d’avui, i, en especial, a la manifestació del vespre, s’ha caracteritzat per la violència extrema i l’acarnissament contra els participants a les mobilitzacions.

3.- Que les càrregues policials, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.


Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

- Que es depurin les responsabilitats pertinents per les actuacions policials contra els manifestants.

- Que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, es posicioni públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.

- La dimissió del rector Dídac Ramírez, i tot l’equip de govern de la UB, per haver sol·licitat la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

- La dimissió del senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, per recolzar i ser un dels impulsors de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català.


Finalment, encoratgem a tots els estudiants del país a continuar lluitant per la universitat pública i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 19 de març de 2009
- Crònica dels fets:
Avui la jornada ha començat cap a dos quarts de sis de la matinada a l'edifici central de la UB "quan tothom dormia, i sense cap tipus de negociació, desenes d'antiavalots dels Mossos en formació ha entrat i ha començat a treure gent. Els primers han sortit gairebé adormits però els últims, ho han fet amb resistència". Després del desallotjar-los de l'edifici històric de la UB, una cinquantena d'estudiants s'han concentrat a la Gran Via, davant del rectorat de la universitat, i després d'alertar als periodistes que s'apartessin, els Mossos d'Esquadra han carregat amb les porres contra ells (veure vídeo)
Cap a les dotze més estudiants s'han afegit a la concentració que es feia davant l'edifici històric de la UB. A més, els mossos d'esquadra no hi deixaven entrar cap estudiant, només podien fer-ho els treballadors, de manera que molts dels qui havien vingut per anar a classe s'han quedat a fora i s'han afegit a la protesta. Llavors, amb pancartes que s'han fet al carrer mateix, s'ha improvisat una nombrosa manifestació que ha tornat a tallar la Gran Via, moment en que els mossos d'esquadra han tornat a carregar de forma brutal (video Vilaweb)


Al migdia s'ha improvisat una manifestació pels carrers de l'Eixample amb més de 1000 estudiants amb les mans alçades i una concentració davant la Conselleria d'Universitats del passeig de Gràcia, on s'ha demanat la dimissió del conseller d'Universitats Josep Huguet. Un centenar d'estudiants han ocupat els jardins del Palau Robert i els mossos han tancat totes les portes menys una i han tornat a carregar contra ells dins la zona tancada (veure vídeo i video Vilaweb) i han detingut tres persones més.
A les vuit del vespre ha començat una manifestació, amb més de 5.000 persones, de rebuig al desallotjament del matí que ha transcorregut pels principals carrers de Barcelona. A l'alçada de les Rambles un fort desplegament dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra a carregat contra els manifestants, que volien baixar (video). Posteriorment la manifestació s'ha dirigit fins a la Via Laietana, i quan s'ha intentat dirgir a la plaça Sant Jaume, els Mossos d'Esquadra han fet ús de tot el material antidisturbi i han dissolt la manifestació.
En aquest punt, diversos agents antidisturbis han agredit deliberadament a periodistes (video ACN). La majoria de manifestants s'han dissolt pels carrers del Born, i els Mossos d'Esquadra han pres policialment el centre per anar a "caçar" a tots els grups d'estudiants dispersats pels carrers i carrerons del barri històric del Born de Barcelona.
El nombre de ferits es comptabilitza per desenes, entre manifestants, periodistes i vianants (es té coneixement que els Mossos d'Esquadra han agredit a un nen de 10 anys a la Via Laietana).