Junts i juntes destruïm el patriarcat!
El passat divendres 6 i en motiu del dia internacional de la dona treballadora, l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixacm, juntament amb l'ABI i el Grup de Dones de Can Cuyas, va realitzar una xerrada a càrrec de Lorena Garrido, professora de la UAB i membre del grup feminista Antígona de la mateixa. La xerrada anà precedida, a càrrec d'un militant de l'AJMIR, per una breu introducció del terme patriarcat i com afecta al nostre dia rere dia quotidià.
Na Lorena Garrido va basar la seva xerrada en la dona immigrada, ja que una part de les dones de Montcada i Reixac, així com a moltes d'altres poblacions, pateixen una doble explotació: per ser dona, i per ser immigrada. Així doncs, durant més d'una hora va explicar-nos les principals problemàtiques que pateix aquest col·lectiu: Llei d'extrangeria, idioma, cura dels fills i de la casa, indefensió jurídica...
El fet que la Lorena sigui una dona immigrada, treballi assessorant diverses ONG's i estigui en contacte directe amb dones en la mateixa situació que ella es trobà, provocà que la seva xerrada fos d'una gran proximitat i claredat.
Al finalitzar la xerrada es va obrir un torn de paraules. Algunes de les aportacions van reflectir que aquesta xerrada hauria d'haver estat en alguns dels barris amb més immigració de Montcada, que les polítiques públiques siguin realment efectives o agraint a l'AJMIR la feina que realitza. Tot, sempre, amb caire constructivista.
Diumenge 8 de Març, dia internacional de la dona treballadora, un grup de militants de l'AJMIR va pintar un mural a la llera del riu per recordar que dia a dia, tots i totes tenim l'obligació de treballar per destruir el patriarcat. Només si som conscients de l'explotació en tots els nivells que pateix la dona, serem capaços d'evitar aquestes desigualtats.
Per acabar, agraïm profundament la preocupació mostrada per la regidora de Joventut, que al veuren's fent el mural al riu va trucar als Mossos d'Esquadra per evitar que poguéssim prendre mal. Els agents, tot i saber que teníem el permís per realitzar el mural, van identificar 6 joves amb una actitud xul·lesca i prepotent. La Policia Local també va personar-se al lloc dels fets, i va informar als desinformats o malintencionats Mossos d'Esquadra que teníem tots els permisos per fer aquell mural i tots els que volguéssim.
A continuació podeu llegir el manifest de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcarl en motiu del 8 de Març.
EL PATRIARCAT, COM EL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT! Aquest any, en commemoració del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, no podem evitar parlar de la crisi capitalista per les inqüestionables conseqüències que està tenint sobre la classe treballadora del nostre país i, per tant, sobre nosaltres, les dones treballadores catalanes. Com a col•lectiu social, la crisi ens afecta de moltes maneres, i alguns dels efectes a llarg termini són difícils de preveure encara. De moment però, per a les assalariades aquesta és la situació:
Si “gaudim del privilegi” de tenir un contracte laboral, les possibilitats d’acomiadament, que ja eren molt altes a causa dels nostres contractes precaris, es multipliquen ara que la crisi serveix d’excusa per a obrir EROs.
Per a les que no en tenim la cosa no canviarà gaire, continuarem en situació d’inseguretat permanent, condemnades al mercat laboral informal amb tots els seus inconvenients: no cotitzar a la seguretat social, no tenir dret a vacances ni baixa per malaltia, no tenir dret a sindicació, a vaga, submissió total al patró si no volem perdre la nostra ja insuficient independència econòmica. Recordem que el sector de serveis domèstics i cura de membres dependents de la família és un dels que més concentra aquest tipus de mercat laboral ocult, que no apareix a les estadístiques laborals, i que una gran proporció de treballadores dels sector són immigrants que es troben en grau màxim de vulnerabilitat.
D’altra banda, per a les que no treballem de manera remunerada, que ens encarreguem de les tasques domèstiques i de cura de la família, la crisi suposa carregar sobre les nostres espatlles el pes de les retallades en serveis socials estatals. Nosaltres fem malabarismes per a allargar el pressupost familiar fins a final de mes i, en resum, fer nostra més que de ningú altre la frase “apretar-se el cinturó” mentre l’estat injecta quantitats desorbitades de di
ners a la banca privada per a que puguin mantenir el seu ritme de beneficis. Exigim que deixin de privatitzar-se els serveis públics, i que s’ampliïn fins a cobrir totalment les necessitats de la classe treballadora.
I per a la majoria de nosaltres, que combinem treball remunerat i treball gratuït, només hem de creuar les situacions anteriors per a fer-nos una idea del que ens pot esperar. A més a més, en totes les situacions anteriors, augmenta el risc de violència domèstica a causa de l’augment de l’atur masculí: si la identitat masculina s’ha basat en el seu paper de “mantenidor” econòmic de la família, què passa quan aquesta es veu amenaçada? Contra qui sol anar dirigida la frustració que se’n deriva?
Però malgrat tot no volem ser pessimistes, volem trencar amb el discurs victimista. Com a revolucionàries, creiem que la crisi pot ser un moment d’inflexió en les nostres lluites, un moment en què la crítica radical, això és d’arrel, ens permet denunciar els llaços i complicitats entre el capitalisme i el patriarcat, perquè aquesta confluència entre els dos sistemes es fa avui més visible que mai.
Denunciem doncs un model de creixement basat en el treball de moltes (en molts casos gratuït) per a benefici d’uns pocs, que provoca la misèria de la gran majoria, l’accentuació de les desigualtats entre homes i dones, el deteriorament crític del medi ambient, l’apatia social basada en una ciutadania passiva i resignada. Malgrat que som optimistes respecte les possibilitats de denúncia que ens ofereix aquest context, la crisi no porta de manera directa a la revolució, cal l’esforç unitari de tots i totes, homes, dones, treballadores, aturats, immigrants, per a plantejar-nos una estratègia col•lectiva, combativa i ferma.
Dones, està clar QUE LA CRISI ENS FA MÉS PRECÀRIES, i ara més que mai la classe treballadora hem d’organitzar-nos per fer front a la perversa combinació de patriarcat i capitalisme. Des de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal reivindiquem la construcció d’alternatives socials sòlides, sí a la nacionalització d’empreses que només generen beneficis per unes poques, repartim la riquesa entre totes les que la creem!
Mai assolirem unes bones condicions de vida amb les reformes d’un sistema econòmic capitalista on justícia social és un concepte antagònic, i desigualtat social una necessitat material. Tampoc aconseguirem una situació d’igualtat de possibilitats en una societat que se sustenta en la dominació d’uns sobre les altres, per moltes lleis per a la igualtat que es facin. Cal que combatem i destruïm el problema d’arrel lluny de mesures reformistes, i ens unim per construir una societat més humana i més justa. Per això EL PATRIARCAT, COM EL CAPITALISME, NO SE’L REFUNDA, SE’L COMBAT!
PRA (Plataforma Revolucionària Antipatriarcal)
Països Catalans, 8 de març de 2009
pany Tomàs Sayes demanant diàleg entre administracions i estudiants i que va abandonar degut al seu delicat estat de salut i la negativa de la Conselleria d'Universitats a establir un diàleg real.
mostrar la nostra disconformitat amb l'actitud totalitària d'alguns membres del PSC, encapçalats pel seu alcalde.
