dijous, 31 de juliol de 2008

El passat dijous 24 es va dur a terme l'últim ple municipal de l'estiu, el qual ja prometia una hora tot just abans de començar, ja que ja hi havia gent fent cua a la porta de la Casa de la Vila per agafar un bon lloc i veure l'espectacle que poc després es produiria. Altrament, també era per por que els socialistes amics del Senyor Alcalde no entressin per la porta del darrere i deixessin sense lloc als veïns i veïnes de Montcada.
Durant el ple, es va demanar la dimissió de l'Alcalde per part dels tres partits politics de l'oposició (Esquerra, ICV i PP), contra CiU que va preferir abstenir-se i el PSOE, el qual, va utilitzar la veu i figura d'en Jordi Climent per fer d'advocat del diable i defensar-lo en tots els sentits. En última instància, el senyor Cèsar Arrizabalaga es va dignar a treure's ell mateix les castanyes del foc i autodefensar-se, únicament per poder afimar que no abandonaria el càrrec i que donaria les explicacions convenients quan ell cregués necessari. Mentre, el poble de Montcada ha de continuar veient com aquest governant fa i desfà sense donar explicacions de cap tipus.

Al abandonar el Ple, l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac, es va disposar a fer-li entrega al Senyor Alcalde de "l'Oda al Cèsar", una oda creada per a ell i que resumeix, en poques línies, el seu comportament i les seves accions de forma literària, metafòrica i divertida. Aquest, però, es va negar a acceptar el full on estava transcrita l'Oda i ens va acomiadar demanant-nos que li enviessim per e-mail, del qual, en rebriem la resposta, i afirmant que ell estava d'acord en tot el que nosaltres pensem, diem i defensem. ( Cal dir que ho posem dubte???)
Fa quatre dies que l'Alcalde té l'Oda a la seva bústia de correu electrònic i encara no hem rebut resposta.


Us deixem l'Oda al Cèsar perquè en disfruteu i en gaudiu.


Oda al Cesar

A Déu siau, montcadencs, per sempre á Déu siau;

O votants meus, que allà a la meva pàtria

Des de els núvols i el cel, jo el pel us prenia

Per la corrupció eterna, jo en tinc la clau.


Adéu tu, arruïnada Montcada, que des de el meu alt palau

com immensa poltrona coberta de ferro i ciment

requalificant i mentint a tot moment

I al mig de tot el percal la justícia cau


Jo no coneixia home tant superb fins llavors,

Com si s’en rigués també dels seus votants

Coneixia els continguts dels documents

Com les mafies i els seus voltors


A la zona vint-i-u més veïns maltractats

Ja no conec cap veí que no es queixi mil vegades,

D’aquest senyor, les urbanístiques marranades

son infraccions lleus, i l’oposició uns arreplegats.


¿Què val Montcada, enganyada ala seva sort,

contaminada i bruta, corrupte i mesella;

si el cant dels montcadencs fa ferir la meva orella,

No desperta al vostre pit un trist record?


Al meus preciós racó, trinxat pel transport,

veig el Besós corrent com la serpentina

Que plora d’agonia en llengua llemosina

No em queda més plaer, que demanar la dimissió de l’home fort.


Plau als joves que parlen la llengua dels sabis,

que ompliren els carrers d’enganxines i cartells,

amb les fortes mans agafaren els martells,

i defensaren els nostres interessos com els maquis.


Maresme, Maresme, sona als seus llavis

Per aquest cop treu-me la calculadora,

que sinó arribo al 3% s’enfada la meva senyora.

Ni cotxe, ni pis, ni luxes ni extensos safaris.


En català sona el nostre primer bram

En llemosí al Senyor pregava cada dia,

Pregava pel nostre salvador cada dia,

I un paradís lliure i net somiava a l’últim cant.


Si la terra no és lliure, l’home continuarà lluitant,

No permetrem que danyin la gent nostra,

Perquè les vostres llàgrimes són els nostres

somriures, i ens acabarem descollonant.


dimarts, 15 de juliol de 2008

Diari El Punt (Vallès occidental) edició d'avui

Dimarts, 15 de juliol de 2008>
Vallès. Multen l'alcalde de Montcada per haver ampliat casa seva, de protecció oficial

La Generalitat el sanciona amb 1.500 euros i l'obliga a fer obres per deixar l'habitatge com estava



CARLES ALUJU FERRER. Montcada i ReixacLa direcció general d'Habitatge de la Generalitat ha imposat a l'alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (PSC), i a la seva dona, exregidora, Fina Manzano, una multa de 1.502 euros per haver fet unes golfes a casa seva, un habitatge de protecció oficial situat al barri de Mas Rampinyo. En la mateixa proposta de resolució, s'obliga el matrimoni a fer les obres necessàries «per retornar a la seva configuració inicial» la casa, perquè la normativa no permet incrementar la superfície construïda dels habitatges de protecció oficial. El Punt es va posar en contacte ahir amb l'Ajuntament de Montcada, però l'alcalde va declinar fer declaracions.


La casa de César Arrizabalaga és la primera de l'esquerra d'aquesta promoció de quatre habitatges. Foto: C.A.F.


La notícia la va fer pública ahir el bloc Montcada Confidencial, el qual divendres passat ja avançava, sense donar noms, que un responsable polític municipal havia estat sancionat per irregularitats urbanístiques. Segons la documentació aportada pel bloc, la direcció general d'Habitatge ha fet una proposta de resolució que insta a imposar una multa de 1.502 euros a l'alcalde socialista i la seva dona per una falta qualificada de greu pel reglament d'habitatge de protecció oficial. En la mateixa proposta de resolució s'obliga Arrizabalaga i Manzano a «realitzar les obres necessàries per retornar a la seva configuració inicial l'habitatge de protecció oficial» que el matrimoni té com a residència habitual, al carrer Aragó del barri montcadenc de Mas Rampinyo.
Arrizabalaga, que ahir mateix arribava a Montcada després d'un viatge institucional a Nicaragua i El Salvador, va fer saber al gabinet municipal de premsa i protocol que no tenia intenció de fer declaracions sobre aquesta qüestió.
Segons ha pogut saber El Punt, les obres que han estat motiu de sanció es van fer l'any 1998, quan Arrizabalaga no era alcalde sinó que era el màxim responsable de les regidories de Governació i Urbanisme. Arrizabalaga va arribar a l'alcaldia de Montcada el juny del 1999 i durant el tram final del mandat anterior la seva dona, Fina Manzano, va assumir la regidoria d'Habitatge. En aquest mandat no és regidora.
Segons l'expedient, el dia que es va fer la inspecció –el març passat– l'instructor del cas no va poder entrar a l'habitatge «però des de l'exterior es va poder comprovar que [...] han col·locat una finestra inclinada a la coberta i han ampliat l'habitatge habilitant l'espai sota coberta». Les obres es van fer sense l'autorització prèvia de la direcció general d'Habitatge, tot i que en el text es recorda que la promoció de cases del carrer Aragó «es van qualificar amb una superfície útil de 90 m², que és la màxima permesa en els habitatges de protecció oficial, amb la qual cosa no poden ser objecte d'ampliació».
El 29 d'abril, ni Arrizabalaga i Manzano no havien presentar descàrrecs. I arribats al 20 de maig, com que la Generalitat no havia pogut fer arribar la notificació al matrimoni, va publicar l'anunci de la proposta de resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.