dilluns, 5 de març del 2012

No cosirem les vostres retallades!


Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista
es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria
d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de
complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant
l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.
Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat
laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència
de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les
polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la
victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per
als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès
implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per
-en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les
desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines
de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades
per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un
dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que
desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada
i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat
aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part
d'aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L'àmbit públic i, especialment,
la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem
majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO
i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega
de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre
les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de
paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de
la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen
o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de
gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de
l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret
a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre
espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de
grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara
més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas
de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic
per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la
darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant
es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta
del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda,
doncs, derogada.

La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua.
El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del
masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió,
desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de
les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la
lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme
i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres
espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!

No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista

8 de març
a les 19.00 a Plaça universitat Manifestació

dijous, 23 de febrer del 2012

29 de febrer, jornada per l'ensenyament públic

 Montcada, estem en lluita!
Que no us tornin a mentir ni reprimir a els instituts, la vaga està aquí i tenim tot el dret a exercir-la. 
Per tant, imprimiu-vos el següent comunicat i un full d'autoritzacions que han de firmar els vostres famílies i entregar-lo com a molt tard divendres o dilluns. ( sinó sabeu com fer-ho envieu-nos un mail i us passarem un adjunt).
Ja la tenim aquí: la nova data de mobilització arreu dels Països Catalans. Una jornada en la que tots els sectors de l'ensenyament ja hem anunciat que sortirem al carrer en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat. No és estrany que s'esdevinguin tals mobilitzacions tenint en compte la precària situació d'un bé públic com és l'educació. Hem demostrat que volem ser els protagonistes de les reformes educatives i trencar amb les imposicions d'un sistema que ens subordina a les seves necessitats i no a les necessitats de la nostra societat.
Arran de les retallades pressupostàries, estudiants i professorat hem fet front comú davant l'ofensiva privatitzadora que suposa l'implantació de plans d'estudis dissenyats per aquells qui volen restringir el dret a l'educació a només aquells que tenen un alt poder adquisitiu i així successivament eliminant els estudis que generen pel país un pensament crític i que es desmarca de les dinàmiques del sistema.
A tots aquests fets, cal sumar-hi l'internvenció del teixit empresarial dins del món acadèmic que limita la pedagogia a les aules a les demandes del mercat i com és evident, marquen les pautes de l'estructura interna de les universitats.
No creiem en aquest model educatiu i tenim l'alternativa a les mans i el proper 29 de febrer buidarem les aules, prendrem els carrers i demostrarem, un cop més, que som l'inci del canvi que necessitem. Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:
· Donem suport a la convocatòria de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública de vaga general d'ensenyament i animem a tota la comunitat educativa a sumar-se a les mobilitzacions així com animem a la resta de la societat a posicionar-se a favor de la lluita per un ensenyament públic i de qualitat.
· Exigim la creació d'un debat vinculant que impliqui totes les parts afectades per les reformes estudiantils que consti d'un ampli reconeixement dels drets de les estudiants i que suposi una posada en pràctica de la democràcia real que com a poble reivindiquem des de fa anys.
· Ens solidaritzem amb les companyes que al llarg de tantes mobilitzacions han patit la política repressiva de les autoritats mentre defensaven els seus drets i condemnem tals accions opressores que suposen la mostra, un cop més, de la manca de llibertat ja existent en l'Estat Espanyol.
Hem pres la humil desició de no retrocedir i així seguirem fins que aconseguim un ensenyament públic, gratüit, de qualitat i que tingui en compte la diversitat social i cultural de totes les estudiants.
Juntes per la pública! Aturem les privatitzacions, construïm l'ensenyament que volem!
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
7 de Febrer del 2012, Girona
Extret de :
www.sepc.cat

dimecres, 1 de febrer del 2012

SOPAR-TERTÚLIA: Parlem del DECREIXEMENT

El proper Divendres 10 de Febrer a les 20.30h farem un sopar-tertúlia a l'ABI. Parlarem del decreixement tot sopant, després de passar dos documentals (curts) per entrar en context.                                                         
A continuació teniu dos videos interesants que tracten el tema: 

-The story of stuff (La història de les coses):
 
 

-"Decrecimiento", Carlos Taibo:

dimarts, 8 de novembre del 2011

Els instituts diem NO a les RETALLADES!

Aprofitant la jornada de vaga general d’aquest 17-N, els instituts de Montcada volem focalitzar la problemàtica a nivell municipal.

Fa quatre anys veiem com eliminaven el batxillerat nocturn del Montserrat Miró després de trenta anys d’existència. Un batxillerat que el van cursar els nostres pares, mares, coneguts...

Un altre cas el veiem ara fa dos anys quan van intentar treure, també, el batxillerat de La Ribera, que gràcies a les manifestacions, reivindicacions i a la lluita, vam aconseguir mantenir-lo.

Aquesta crisi ha estat provocada pels banquers, rics, polítics...els mateixos que apliquen i defensen les retallades. Així doncs, si falten diners per les seves crisis, que les paguin ells i no amb els nostres diners!

De la mateixa manera que en educació, les retallades en sanitat també ens afecten als i les joves.

Convoquem des dels instituts a sumar-se aquest dijous 17, a la vaga i manifestació, que s’iniciarà a les 12.00h a Plaça Catalunya en defensa de l’educació pública, així com la manifestació a les 19.30 a la Plaça Lluís Companys per la sanitat i l’obertura del CAP de Montcada en horari nocturn.

No a les retallades.
Sí a l’educació.
Sí a les urgències a Montcada.


A l'enllaç afegit trobareu el text i la convocatòria per la vaga i manifestació a Barcelona dirigida a les universitats, instituts i cicles formatius. 

http://www.sepc.cat/continguts/contingut/portemlavagaarreudelsppcc.php

dissabte, 17 de setembre del 2011

L'AjMiR no s'apaga!

Sentim haver tingut el blog un pél aturat, doncs la construcció, la difusió i la dinamització del Casal Popular El Brot ( Crta, Vella, 52) ens ha tingut ocupades vetllant pel bon funcionament d'aquest i aparcant, en la justa mesura, la lluita política de l'AjMiR pròpiament.

Tanmateix, amb l'arribada del setembre i la Diada Nacional, l'Assemblea de Joves ha fet 4 anyets, i amb aquests, una nova empenta i energia per continuar endavant amb el somni.


Enguany, hem començat temporada amb la tradicional Marxa de Torxes, celebrada el dissabte 10 sota el lema " Marxa per la independència dels Països Catalans". Clar i consís. Clar i català.
La Marxa volia incidir, sobretot, en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que qüestiona el català com a llengua vehicular i permet un atac a la immersió lingüística del nostre país.


La marxa finalitzà al Casal Popular El Brot on es va oferir rom cremat i festeta de la Terra un cop llegit el comunicat de la CAL i culminà amb la cantada d'Els Segadors.

Per primera vegada i continuant amb els actes de celebració de la diada, l'AjMiR i la CAL es hem unit per organitzar un acte alternatiu al institucional.
Un acte popular, cultural, i alhora, reivindactiu. Un acte on tots i totes les assistents creien en el què feien, veien, escoltaven o participaven. Un acte on les pantomimes de les ofrenes florals recaptatòries de vots i discursos de paraules buides van quedar lluny d'allí i on el carrer es va omplir de festa, discurs i intercanvi d'opinions. Un acte on l'esforç i l'energia no era una llosa sinó la cara visible de la voluntat d'un somni.

L'acte s'inicià amb un torneig de Bitlles Catalanes, continuà amb l'acte polític, a càrrec d'en Sergi Argelés,  i una lectura de poemes d'en Miquel Martí i Pol que volgué finalitzar amb un bermut popular que s'allargà amb un nou torneig improvisat de bitlles.



I tot i que ens agrada que els actes realitzats al nostre poble surtin bé, la diada no acabava aquí, sinó a la gran Manifestació de Barcelona on una trentena de persones ens vam trobar concentrades a l'estació Montcada- Manresa a les 16.30.

Acabem, agraïnt a totes aquelles persones que van assistir als actes, que van participar-hi i van ajudar en tot el que restava a les seves mans.
Sabent que cada cop Montcada és més forta i més conscient i que l'AjMiR gaudeix de l'empenta i la voluntat per no abandonar a mig camí.


divendres, 28 de gener del 2011

En llibertat els dos independentistes de l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac detinguts ahir PDF Imprimir Trametre a un amic
divendres, 28 gener de 2011
Aquest migida, poc abans de la una, han quedat en llibertat amb càrrecs de danys i desordres públics, les dues úniques persones detingudes durant la jornada de vaga general d’ahir. Han passat la nit a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, fet del tot innecessari, per quedar en disposició judicial aquest matí. Els dos militants de l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (CAJEI) han negat haver participat en la crema de dos contenidors i haver provocat cap mena de desordre públic. La fiscalia demana contra ells una imputació de delicte quan per a la defensa caldria considerar els fets, en tot cas, com una falta.
A les portes dels jutjats, una quarantena de companyes i familiars dels dos represaliats han esperat fins al moment en què han quedat en llibertat. La concentració, amb el suport d’Alerta Solidària, havia estat convocada per l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac.

www.alertasolidaria.org

dijous, 7 d’octubre del 2010

Davant les retallades socials i nacionals… construïm els PPCC! 

Manifest pel 9 d’Octubre
A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.

La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua.

La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds.

La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.

El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.

Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.

Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.

Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.

Davant les retallades socials i nacionals: construïm els PPCC!

Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!

Esquerra Independentista
CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària
València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010