dimarts 8 de novembre de 2011

Els instituts diem NO a les RETALLADES!

Aprofitant la jornada de vaga general d’aquest 17-N, els instituts de Montcada volem focalitzar la problemàtica a nivell municipal.

Fa quatre anys veiem com eliminaven el batxillerat nocturn del Montserrat Miró després de trenta anys d’existència. Un batxillerat que el van cursar els nostres pares, mares, coneguts...

Un altre cas el veiem ara fa dos anys quan van intentar treure, també, el batxillerat de La Ribera, que gràcies a les manifestacions, reivindicacions i a la lluita, vam aconseguir mantenir-lo.

Aquesta crisi ha estat provocada pels banquers, rics, polítics...els mateixos que apliquen i defensen les retallades. Així doncs, si falten diners per les seves crisis, que les paguin ells i no amb els nostres diners!

De la mateixa manera que en educació, les retallades en sanitat també ens afecten als i les joves.

Convoquem des dels instituts a sumar-se aquest dijous 17, a la vaga i manifestació, que s’iniciarà a les 12.00h a Plaça Catalunya en defensa de l’educació pública, així com la manifestació a les 19.30 a la Plaça Lluís Companys per la sanitat i l’obertura del CAP de Montcada en horari nocturn.

No a les retallades.
Sí a l’educació.
Sí a les urgències a Montcada.


A l'enllaç afegit trobareu el text i la convocatòria per la vaga i manifestació a Barcelona dirigida a les universitats, instituts i cicles formatius. 

http://www.sepc.cat/continguts/contingut/portemlavagaarreudelsppcc.php

dissabte 17 de setembre de 2011

L'AjMiR no s'apaga!

Sentim haver tingut el blog un pél aturat, doncs la construcció, la difusió i la dinamització del Casal Popular El Brot ( Crta, Vella, 52) ens ha tingut ocupades vetllant pel bon funcionament d'aquest i aparcant, en la justa mesura, la lluita política de l'AjMiR pròpiament.

Tanmateix, amb l'arribada del setembre i la Diada Nacional, l'Assemblea de Joves ha fet 4 anyets, i amb aquests, una nova empenta i energia per continuar endavant amb el somni.


Enguany, hem començat temporada amb la tradicional Marxa de Torxes, celebrada el dissabte 10 sota el lema " Marxa per la independència dels Països Catalans". Clar i consís. Clar i català.
La Marxa volia incidir, sobretot, en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que qüestiona el català com a llengua vehicular i permet un atac a la immersió lingüística del nostre país.


La marxa finalitzà al Casal Popular El Brot on es va oferir rom cremat i festeta de la Terra un cop llegit el comunicat de la CAL i culminà amb la cantada d'Els Segadors.

Per primera vegada i continuant amb els actes de celebració de la diada, l'AjMiR i la CAL es hem unit per organitzar un acte alternatiu al institucional.
Un acte popular, cultural, i alhora, reivindactiu. Un acte on tots i totes les assistents creien en el què feien, veien, escoltaven o participaven. Un acte on les pantomimes de les ofrenes florals recaptatòries de vots i discursos de paraules buides van quedar lluny d'allí i on el carrer es va omplir de festa, discurs i intercanvi d'opinions. Un acte on l'esforç i l'energia no era una llosa sinó la cara visible de la voluntat d'un somni.

L'acte s'inicià amb un torneig de Bitlles Catalanes, continuà amb l'acte polític, a càrrec d'en Sergi Argelés,  i una lectura de poemes d'en Miquel Martí i Pol que volgué finalitzar amb un bermut popular que s'allargà amb un nou torneig improvisat de bitlles.



I tot i que ens agrada que els actes realitzats al nostre poble surtin bé, la diada no acabava aquí, sinó a la gran Manifestació de Barcelona on una trentena de persones ens vam trobar concentrades a l'estació Montcada- Manresa a les 16.30.

Acabem, agraïnt a totes aquelles persones que van assistir als actes, que van participar-hi i van ajudar en tot el que restava a les seves mans.
Sabent que cada cop Montcada és més forta i més conscient i que l'AjMiR gaudeix de l'empenta i la voluntat per no abandonar a mig camí.


divendres 28 de gener de 2011

En llibertat els dos independentistes de l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac detinguts ahir PDF Imprimir Trametre a un amic
divendres, 28 gener de 2011
Aquest migida, poc abans de la una, han quedat en llibertat amb càrrecs de danys i desordres públics, les dues úniques persones detingudes durant la jornada de vaga general d’ahir. Han passat la nit a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, fet del tot innecessari, per quedar en disposició judicial aquest matí. Els dos militants de l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (CAJEI) han negat haver participat en la crema de dos contenidors i haver provocat cap mena de desordre públic. La fiscalia demana contra ells una imputació de delicte quan per a la defensa caldria considerar els fets, en tot cas, com una falta.
A les portes dels jutjats, una quarantena de companyes i familiars dels dos represaliats han esperat fins al moment en què han quedat en llibertat. La concentració, amb el suport d’Alerta Solidària, havia estat convocada per l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac.

www.alertasolidaria.org

dijous 7 d’octubre de 2010

Davant les retallades socials i nacionals… construïm els PPCC! 

Manifest pel 9 d’Octubre
A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.

La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua.

La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds.

La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.

El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.

Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.

Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.

Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.

Davant les retallades socials i nacionals: construïm els PPCC!

Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!

Esquerra Independentista
CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària
València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010

dimecres 22 de setembre de 2010























Davant l’actual context de fallida del sistema econòmic, els governs de la Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels i les treballadores, accions que van encaminades a fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials que els estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la societat. Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de les grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi ens les han volgut fer empassar senceres en forma de reformes laborals i de retallades socials. La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una crisi que no ha provocat, sinó que estat conseqüència de la voracitat del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats “organismes de control” del capitalisme.
El govern espanyol del PSOE no ha estat una excepció en l'aplicació d'unes polítiques econòmiques dissenyades i avalades per la Unió Europea. Per fer-ho, el PSOE ha rebut el suport, directe o indirecte de partits com IU-ICV o ERC, els quals, tot i haver votat en contra d'algunes d'aquestes reformes, no han vist en elles res suficientment greu com per fer caure el govern de l'estat. Presentades com a mesures per lluitar contra la crisi, les retallades en la despesa pública i la reforma laboral no són una altra cosa que l'aplicació del programa del gran capital contra la classe treballadora. No només es tracta d'un sacrifici injust o excessiu contra aquesta, sinó que resulten mesures inútils per resoldre la crisi orientades a fer encara més dura la situació d'explotació sobre la classe treballadora.
Des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) exigim la derogació de la reforma laboral, un dels atacs més importants contra la classe treballadora catalana des dels Pactes de la Moncloa. N'és una prova el fet que la reforma deixi en mans de l'empresari la definició de les causes per a acomiadar treballadors: d'aquesta manera, la simple previsió de pèrdues per part de l’empresa es converteix en un motiu per al comiat, fins i tot en el cas que l'empresa hagi pogut mantenir guanys durant els anys anteriors. I també ho demostra l'enduriment de les condicions per accedir a determinades prestacions com la de l'atur, obligant a les persones aturades a acceptar qualsevol feina, sigui en les condicions que sigui. Ningú no pot dubtar que la reforma laboral comportarà major precarietat i flexibilitat, és a di, majors facilitats per l'empresariat i un enduriment de les condicions laborals per a la classe treballadora.
La reforma laboral ha vingut acompanyada d'una sèrie de mesures que configuren una ofensiva neoliberal contra la classe treballadora i les classes populars. Algunes d'aquestes mesures han estat (i seguiran sent): la reducció de la despesa pública, amb la conseqüent minva de la qualitat de serveis públics imprescindibles com la sanitat o l'educació, i el corresponent empitjorament de les condicions de treball en aquests àmbits; les reduccions salarials als i les treballadores de l’administració pública; les continues retallades a les pensions que culminaran a finals d'any, lligades a l'augment de l'edat de jubilació que ja ha tingut lloc a l'estat francès.
I mentre la classe treballadora rep tota aquesta sèrie d’atacs, el govern espanyol ha seguit premiant els autèntics responsables de la crisi: la banca i les grans multinacionals, espanyoles i d'arreu. Són aquests els grans beneficiaris de les noves polítiques impulsades per l'estat espanyol: subvencions multimilionàries sense cap tipus de contraprestació; reduccions de les cotitzacions empresarials a la tresoreria seguretat social (mentre segueixen assegurant que aquesta té un futur ben negre); els facilita els acomiadaments; aprova els Expedients de Regulació de l'Ocupació que li són sol·licitats; i manté els impostos al capital mentre augmenta la pressió impositiva sobre la classe treballadora a través dels impostos indirectes o els impostos sobre el treball.
Des d'Endavant (OSAN) considerem que aquestes mesures no han estat dissenyades amb l'objectiu de combatre cap crisi, sinó amb l'objectiu de consolidar una situació de dominació d'una classe social sobre una altra. Considerem que dins la lògica del capitalisme no hi ha cap possible sortida a la crisi que pugui afavorir la classe treballadora i la resta de classes populars. Només a través de la lluita i l'organització és possible plantejar una possible alternativa, i creiem que la Vaga General del proper 29 de setembre pot contribuir a avançar en aquesta direcció.
Finalment volem afegir una última consideració: les sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut reformat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, els atacs contra l'ensenyament en català arreu del territori, o les mesures de l'estat i del capitalisme financer espanyol contra la sobirania econòmica de les classes populars a través de la culminació de la privatització de les caixes són la mateixa cosa que la Reforma laboral o la resta de retallades socials: la prova de que la democràcia espanyola és una mentida, i que qui mana realment als Països Catalans no és el poble català sinó la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Tribunal Constitucional.
La lluita per la independència és doncs imprescindible si volem construir un nou model social on l'economia estigui al servei de la majoria social: la classe treballadora i la resta de classes populars dels Països Catalans. La lluita per la construcció d'un marc laboral català, de Països Catalans, és un objectiu imprescindible en la lluita per la sobirania.
És per tot això, per plantar cara davant d'aquest atac frontal contra la classe treballadora, i per seguir avançant en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, que des d’Endavant (OSAN) estem participant en la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre i donarem suport a totes aquelles accions que es duguin a terme que permetin avançar en l'organització de la classe treballadora del nostre poble contra totes aquelles forces que pretenen mantenir i reforçar la seva explotació. De la mateixa manera us convidem a participar dels comitès de vaga que s’estan creant arreu dels Països Catalans i a organitzar piquets per tal de garantir el dret de totes i tots a la vaga davant de les coaccions que l'estat i la patronal pretendran imposar sobre la classe treballadora.

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS
Pels nostres drets, per la nostra dignitat de classe, SORTIM AL CARRER
El 29 de setembre VAGA GENERAL

dilluns 3 de maig de 2010

dimecres 21 d’abril de 2010