Davant l’actual
context de fallida del sistema econòmic, els governs de la
Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels i les treballadores, accions que van encaminades a
fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials que els estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la societat. Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de les
grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi ens les han volgut fer empassar senceres
en forma de reformes laborals i de retallades socials. La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una crisi que no ha provocat, sinó que estat conseqüència de la voracitat del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats “organismes de control” del capitalisme.
El govern espanyol del PSOE no ha estat una excepció en l'aplicació d'unes polítiques econòmiques dissenyades i avalades per la Unió Europea. Per fer-ho, el
PSOE ha rebut el
suport, directe o indirecte de partits com IU-ICV o ERC, els quals, tot i haver votat en contra d'algunes d'aquestes reformes, no han vist en elles res suficientment greu com per fer caure el govern de l'estat. Presentades com a mesures per lluitar contra la crisi, les
retallades en la despesa pública i la
reforma laboral no són una altra cosa que l'
aplicació del programa del gran capital contra la classe treballadora. No només es tracta d'un sacrifici injust o excessiu contra aquesta, sinó que resulten mesures inútils per resoldre la crisi orientades a fer encara més dura la situació d'explotació sobre la classe treballadora.
Des d'
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) exigim la derogació de la reforma laboral, un dels atacs més importants contra la classe treballadora catalana des dels Pactes de la Moncloa. N'és una prova el fet que la reforma deixi
en mans de l'empresari la
definició de les
causes per a acomiadar treballadors: d'aquesta manera, la
simple previsió de pèrdues per part de l’empresa es converteix en un motiu per al comiat, fins i tot en el cas que l'empresa hagi pogut mantenir guanys durant els anys anteriors. I també ho demostra
l'enduriment de les condicions per accedir a determinades
prestacions com la de
l'atur, obligant a les persones aturades a acceptar qualsevol feina, sigui en les condicions que sigui. Ningú no pot dubtar que la reforma laboral comportarà
major precarietat i flexibilitat, és a di,
majors facilitats per l'empresariat i un enduriment de les condicions laborals per a la classe treballadora.
La reforma laboral ha vingut acompanyada d'una sèrie de mesures que configuren una
ofensiva neoliberal contra la classe treballadora i les classes populars. Algunes d'aquestes mesures han estat (i seguiran sent): la
reducció de la despesa pública, amb la conseqüent
minva de la qualitat de serveis públics imprescindibles com
la sanitat o l'educació, i el corresponent empitjorament de les condicions de treball en aquests àmbits; les
reduccions salarials als i les treballadores de l’administració pública; les continues retallades a les pensions que culminaran a finals d'any, lligades a
l'augment de l'edat de jubilació que ja ha tingut lloc a l'estat francès.
I mentre la classe treballadora rep tota aquesta sèrie d’atacs, el govern espanyol ha seguit
premiant els autèntics responsables de la crisi:
la banca i les grans multinacionals, espanyoles i d'arreu. Són aquests els
grans beneficiaris de les noves polítiques impulsades per l'estat espanyol:
subvencions multimilionàries sense cap tipus de contraprestació;
reduccions de les cotitzacions empresarials a la tresoreria seguretat social (mentre segueixen assegurant que aquesta té un futur ben negre); els
facilita els acomiadaments; aprova els
Expedients de Regulació de l'Ocupació que li són sol·licitats; i
manté els impostos al capital mentre augmenta la pressió impositiva sobre la classe treballadora a través dels
impostos indirectes o els impostos sobre el treball.
Des d'
Endavant (OSAN) considerem que aquestes mesures no han estat dissenyades amb l'objectiu de combatre cap crisi, sinó amb l'objectiu de
consolidar una situació de dominació d'una classe social sobre una altra. Considerem que dins la lògica del capitalisme no hi ha cap possible sortida a la crisi que pugui afavorir la classe treballadora i la resta de classes populars. Només a través de la
lluita i l'organització és possible plantejar una possible alternativa, i creiem que la
Vaga General del proper 29 de setembre pot contribuir a avançar en aquesta direcció.
Finalment volem afegir una última consideració: les
sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut reformat a la Comunitat Autònoma de Catalunya,
els atacs contra l'ensenyament en català arreu del territori, o les mesures de l'estat i del capitalisme financer espanyol contra la sobirania econòmica de les classes populars a través de la culminació de la
privatització de les caixes són la mateixa cosa que la
Reforma laboral o la resta de retallades socials: la prova de que
la democràcia espanyola és una mentida, i que qui mana realment als Països Catalans no és el poble català sinó la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Tribunal Constitucional.
La
lluita per la independència és doncs
imprescindible si volem
construir un nou model social on l'economia estigui al servei de la majoria social: la classe treballadora i la resta de classes populars dels Països Catalans. La lluita per la
construcció d'un marc laboral català, de Països Catalans, és un objectiu imprescindible en la lluita per la sobirania.
És per tot això, per plantar cara davant d'aquest atac frontal contra la classe treballadora, i per seguir avançant en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, que des d
’Endavant (OSAN) estem participant en la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre i donarem suport a totes aquelles accions que es duguin a terme que permetin avançar en l'
organització de la classe treballadora del nostre poble contra totes aquelles forces que pretenen mantenir i reforçar la seva explotació. De la mateixa manera us convidem a
participar dels comitès de vaga que s’estan creant
arreu dels Països Catalans i a organitzar piquets per tal de
garantir el dret de totes i tots a la vaga davant de les coaccions que l'estat i la patronal pretendran imposar sobre la classe treballadora.
CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS
Pels nostres drets, per la nostra dignitat de classe, SORTIM AL CARRER
El 29 de setembre VAGA GENERAL
