divendres, 11 d’abril de 2008


15 anys sense Guillem!


Dissabte 26 de gener del 2008. València. Un grup de neonazis que estan de cacera per la ciutat agredeix un grup de joves de Benimaclet i després es dirigeix a la Plaça del Cedre. Allí ataquen un bar on hi ha un altre grup de joves. Un d'ells rep una punyalada amb un ganivet a les primeres de canvi. El jove és operat amb gravetat i li han d'extirpar la melsa. Divendres 8 de febrer del 2008. Castelló. Un grup de neonazis ataca un local proper a l’esquerra antifeixista de la ciutat amb pedres i objectes contundents. Al dia següent el mateix grup assalta un jove quan tornava sol a casa, el colpegen, l’amenacen de mort i li graven una esvàstica a la cara.

Però això no és tot, ni molt menys. Només són dos exemples. La punta de l'iceberg del que està passant avui dia al País València. En el darrer any s'han compatibilitzat prop de 600 agressions de l’extrema dreta neonazi o regionalista. Al voltant de dues cada dia en una espiral que no deixa de créixer. El perquè ja el sabem. No és difícil d'esbrinar si ens fixem en les repercussions judicials que han tingut totes aquestes agressions: cap. L'estat i els seues mitjans oficials estan més preocupats mirant cap a una altra banda. Cap allà on electoralment més els interessa. De les pallisses, els ganivets, la crema de locals, les bombes, els assalts a llibreries o les amenaces de mort que rebem a València, res de res.

Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d'enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l'organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. 'Ni oblit ni perdó' vam dir aleshores, 'ni oblit ni perdó' continuarem dient.

Publicat a l'Accent.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Extret de la web d'Endavant-OSAN http://www.endavant.org

L’ altre sindicalisme és possible
PDF Imprimir Correu

En els últims anys, la major part de conflictes laborals, han vingut marcats per tancaments totals o parcials de les plantes productives, per tal de deslocalitzar-les a d’altres regions o països on, la desprotecció laboral és major, i per tant els costos fixos de producció són més baixos, possibilitant una major taxa de guanys empresarials.

Seguint aquest exemple, han tancat desenes de transnacionals, que portant la producció a l’est europeu o al nord del continent Africà, han contribuït a l’atur industrial dels Països Catalans, i a la consolidació d’un model de producció terciària (serveis), on la inestabilitat i precarietat són encara majors que en el sector industrial.
Ara però, tenim davant dels nostres ulls un conflicte laboral que no és conseqüència de cap deslocalització, que no demana (ara, per ara) evitar cap acomiadament, que no demana més diners, que no demana res que la majoria de treballadores i treballadors no tinguin. Demanen temps, descans, dos dies a la setmana de descans.

Malauradament, els i les conductores de TMB no són els únics que no disposen d’aquests dos dies, segurament en el mon del comerç i serveis, hi ha puntes de treball que “obliguen” a llargues jornades i calendaris atapeïts en època de festius nadalencs, temporada estival o rebaixes, sovint petites empreses que a priori no podrien assumir més contractació, o conscients que la mà d’obra no qualificada, és molt més mal·leable als interessos empresarials, tant de petites com a grans empreses.

El cas que ens ocupa, el dels 2 dies de descans dels i les conductores dels autobusos de TMB, és dins una empresa pública i amb 3000 treballadors/es. Una batalla que evidentment val diners, però no cap a la butxaca de cada conductor/a, sinó diners que ha de pagar l’empresa, per tal de contractar més conductors/es i assegurar les reivindicacions del comitè de descansos, diners que segons l’empresa han de sortir o bé d’una reducció del servei, o d’un increment del cost del bitllet, diners que diuen que no tenen, malgrat invertir milers d’euros en directius que no trepitgen el despatx, i campanyes publicitàries contra la vaga.

És doncs, una lluita per la dignitat d’un col·lectiu de treballadors/es, una lluita per uns drets que les legislacions reconeixen, una lluita per conciliar vida personal i laboral, una lluita per crear llocs de treball. I contra aquesta lluita hi ha una clara aliança del l’empresa municipal (PSC-ICV), i els seus sindicats (CCOO i UGT). Cal que davant d’aquesta aliança de classe, la de la classe burgesa per convicció o per poltrona, cal l’altre aliança de classe, la dels treballadors en vaga -recolzats pels sindicats CGT i Actub- amb les usuaries, amb aquelles persones que malgrat ser-ne damnificades, per la no prestació de servei públic, sapiguem veure que la unitat de la lluita amb els i les conductores és la millor manera de contribuir a la regularització del servei, amb dignitat pels conductors i conductores, amb seguretat per les i els usuaris. Saber que davant un conflicte d’aquestes característiques, el més fàcil és criticar els conductors enlloc de manifestar-s´hi al seu costat, denunciant que aquesta situació és conseqüència d’una política de dretes de debó, per part d’un presumpte govern d’esquerres, autoanomenat socialista.

Cal guanyar aquesta batalla, perquè com ja editorialitzava La Vanguràrdia, -amb pocs amics al PSC i ICV, però molts interessos de classe- aquest model de sindicalisme, podria ser exemplar, podria canviar la lògica sindical de les centrals lligades als interessos empresarials, podria estendre’s al comerç, i tants d’altres sectors que reivindiquen per sobre de tot dignitat laboral. Esperem que si més que no aquest cop, el diari del Grup Godó l’encerti de ple.

Marc Garcia, militant d’Endavant Barcelonès i usuari pels 2 dies.

dimarts, 8 d’abril de 2008

L'AJMiR vol aclarir que la bandera espanyola al cim del Turó va ser penjada per militants de la Falange Española ( sense presentacions) que van estar-se tot el matí fotografiant-se mentres feien la salutació romana i cantant el Cara el Sol. Al migdia van marxar i es van endur la bandera.
32 anys després de la mort del dictador encara hi ha gent que defensa el feixisme i la dictadura per mantenir el poble unit.

Feixistes ni a Montcada, ni enlloc!






Compartim totalment l'opinió penjada a la tonteria del dia i ens en volem fer fer ressò.


Wola a toton!
Mica en mica em vaig acostumant a viure a Montcada City, questa bonica població de la comarca del Sabadellenc. Ja he aprés que hi ha diferents barris, cada un amb un nom de merda i també amb un nom bonic. A la Veu sempre surt el nom bonic. Ah! perdoneu, “LaVeu” és el diari local. Si un acte (de l’alcalde), una trobada (de l’alcalde), un discurs (de l’alcalde), una inauguració (de l’alcalde), un viatget (de l’alcalde) no surt, és que no s’ha fet!!. I el que diu allà va a misa, sigui o no sigui cert, també es podria dir “La Veu de Nostre Senyor” i ja m’enteneu. Home, cada cop surt menys l’alcalde a “LA VEU”, per que cada vegada van posant més pàgines i pàgines d’informació dels esports locals i clar, ell no pot sortir jugant a tots els equips. Ep! Que Montcada és una potència esportiva a nivell nacional, què collons, a nivell internacional!! I l’esport local es mereix totes aquestes pàgines i moltes més, encara no entenc com sent tan i tan bons, practicant tants i tants esports no tenim un diari exclusiu d’informació d’esports: “SportMiR”.
Una altra cosa divertida del poble és que mai no saps quan arribaràs a un lloc. Deixant de banda el fet que mai trobaràs les barreres de la via del tren obertes, (un cop quan era petit les vaig trobar obertes!), doncs sempre et pots trobar un carrer tancat o tallat, a qualsevol hora del dia qualsevol dia. I com tots els carrers son amplies avingudes de molts carrils per banda i banda doncs no hi ha cap problema. Fins i tot com a Montcada hi ha tantes alternatives de circulació, que si trobes un carrer tallat.... no passa res me’n vaig per un altre carrer, doncs tothom encantat. Per fer-ho més divertit no t’avisen que el carrer està tallat ni hi ha cap indicació ni res. Això m’agrada especialment per que així es fomenta el coneixement dels montcadencs, coneixes als altres conductors que hi ha al darrera, els insulto una miqueta, els pito una miqueta i després ens acomiadem fins el tall del carrer següent, on es fa a l’inversa, ells m’insulten, em piten i ens acomiadem fins el proper carrer. I així nar fent, tu!
I fins i tot m’alegro perquè així es pot veure que Montcada no pateix aquesta famosa crisi de la que tothom parla. Sempre hi ha feina a fer al poble. Les constructores no paren de fer pisos i pisos, el ciment corre sense deturador. Ai ai ai !! Què he dit!! He escrit la paraula prohibida! No, no, no és transvasament, he dit CIMENT. Resulta que a Montcada hi ha una cimentera i tothom (fins i tot els que cobren subvencions d’aquesta cimentera) estan en contra d’ella. I com està de moda fotre’s amb ella i tots els mal del poble (i rodalies) son culpa d’ells doncs jo no em vull quedar enrere i ser menys i també els vull acusar d’alguna cosa. Mira tú,

diumenge passat van fer una súper festa al turó de Montcada i no ens ho van dir. No ho van dir a ningú del poble i home, no hi ha dret. Pel que sembla va ser una festa superdivertida, amb banderes, desfilades, fotos, (no, no , no parlo de la plantada d’arbres a la llera del riu més contaminat d’Europa) sinó de la festa que van fer dalt de tot del Turó de Montcada. Si, ja sé que a “LA VEU” no hi diu res, i això podria dir que mai s’ha fet aquest acte, és possible que jo l’hagi vist però si ells no hi eren és que realment no s’ha fet l’acte. De totes maneres em vull queixar: o a la cimentera que no ens avisa quan fan aquestes festes tan divertides o a l’ajuntament que no ens informa que es fan aquests actes tan ..... PPopulars??


Foto: Turó de Montcada Diumenge al migdia. M’agradarà llegir l’article a “LA VEU”

dimecres, 2 d’abril de 2008


La Comissió de Festes populars ens fa arribar el seu comunicat perquè en fem difussió. Creiem que aquests actes per part de l'Ajuntament són inadmisibles i injustificats.

D'altre banda us demanen el vostre suport ja siguin a títol individual o associats, podeu enviar un e-mail amb les vostres dades: nom i cognoms, vila o ciutat i podeu deixar el vostre comentaria cfamir@gmail.com. Els farem arribar al responsable de tot això.


Comunicat de la Comissío de Festes Populars

Després d’haver entregat el programa de la Festa Major Popular i haver-nos reunit dues vegades amb la regidoria de joventut, la Comissió de Festes ha rebut la negativa de dur a terme el seu projecte per dos motius:

1. Alguns dels actes que en plantegeu realitzar ja estan inclosos d’una manera o altra en el conjunt dels actes programats de Festa Major: Considerem que el terme d’una manera o altra és ambigu i poc seriós.

2. D’altres (activitats) estan fora dels paràmetres del que entenem com a una programació de Festa Major: Les activitats que plantegem són semblants a les de l’any passat però amb un treball més elaborat al darrere. El nostre model de Festa Major comporta dur a terme una festa major més tradicional, participativa, popular, solidària i sostenible.

En vista de l’èxit i suport que va assolir la primera edició de la Festa Major Popular per part dels veïns/es i l’ajuntament, enguany esperàvem tenir les mateixes facilitats per part d’aquest últim per poder repetir-ho de nou.

Sembla mentida que amb els precedents de la festa de l’any passat i la motivació mostrada per part dels joves i la col·laboració de la població, es deneguin programes i projectes que beneficien a la nostra vila.

Restem a l’espera que la regidora de joventut, Eva Gonzalo, i la regidora de cultura Amèlia Morral, donin resposta a la citació demanada per aclarir aquests darrers punts.

Per finalitzar, volem agrair el suport de diferents entitats, grups de música, col·lectius i individuals pel seu suport.

Suport de col·lectius:
- AAVV Can San Joan
- Itaca
-
Elmo Sedean
- Agrupament Escolta el Turó.
- Assemblea de Joves de Montcada i Reixac
- Jerc - Montcada i Reixac

I les activitats programades eren:

Festa Major Popular 2008

Divendres.

23.30. Pregó

24.00. Festa. 2 grups locals més grup de fora.

Dissabte.

10.30. Esmorçar Popular: Xocalata desfesta més coca.

11.00. Matinada amb grallers.

14.30. Dinar Popular: amenitzada per un cantautor.

17.00. Taller de xapes més animació infantil

19.00. Xerrada de la CAL i bastoners.

23.00. Cremada amb foc, correbars (bars del poble)

Diumenge:.

19.00 Taula rodona: afrontem les diferents problemàtiques del municipi.

22.00 Festa de cloenda: passi de videos més festa amb punxadiscos. (ABI o escenari carrer)