dijous, 7 d’octubre de 2010

Davant les retallades socials i nacionals… construïm els PPCC! 

Manifest pel 9 d’Octubre
A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.

La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua.

La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds.

La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.

El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.

Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.

Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.

Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.

Davant les retallades socials i nacionals: construïm els PPCC!

Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!

Esquerra Independentista
CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària
València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010

dimecres, 22 de setembre de 2010























Davant l’actual context de fallida del sistema econòmic, els governs de la Unió Europea han optat per una nova onada de mesures contra els drets dels i les treballadores, accions que van encaminades a fer desaparèixer del tot les mínimes garanties socials que els estats encara ofereixen als sectors desafavorits de la societat. Ja fa anys que aquest tipus de propostes figuren a l'agenda de les grans corporacions i d'institucions com la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional. Ara, amb l'argument de la crisi ens les han volgut fer empassar senceres en forma de reformes laborals i de retallades socials. La classe treballadora està cridada a pagar les conseqüències d'una crisi que no ha provocat, sinó que estat conseqüència de la voracitat del capital financer i del “deixar fer” que han imposat els anomenats “organismes de control” del capitalisme.
El govern espanyol del PSOE no ha estat una excepció en l'aplicació d'unes polítiques econòmiques dissenyades i avalades per la Unió Europea. Per fer-ho, el PSOE ha rebut el suport, directe o indirecte de partits com IU-ICV o ERC, els quals, tot i haver votat en contra d'algunes d'aquestes reformes, no han vist en elles res suficientment greu com per fer caure el govern de l'estat. Presentades com a mesures per lluitar contra la crisi, les retallades en la despesa pública i la reforma laboral no són una altra cosa que l'aplicació del programa del gran capital contra la classe treballadora. No només es tracta d'un sacrifici injust o excessiu contra aquesta, sinó que resulten mesures inútils per resoldre la crisi orientades a fer encara més dura la situació d'explotació sobre la classe treballadora.
Des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) exigim la derogació de la reforma laboral, un dels atacs més importants contra la classe treballadora catalana des dels Pactes de la Moncloa. N'és una prova el fet que la reforma deixi en mans de l'empresari la definició de les causes per a acomiadar treballadors: d'aquesta manera, la simple previsió de pèrdues per part de l’empresa es converteix en un motiu per al comiat, fins i tot en el cas que l'empresa hagi pogut mantenir guanys durant els anys anteriors. I també ho demostra l'enduriment de les condicions per accedir a determinades prestacions com la de l'atur, obligant a les persones aturades a acceptar qualsevol feina, sigui en les condicions que sigui. Ningú no pot dubtar que la reforma laboral comportarà major precarietat i flexibilitat, és a di, majors facilitats per l'empresariat i un enduriment de les condicions laborals per a la classe treballadora.
La reforma laboral ha vingut acompanyada d'una sèrie de mesures que configuren una ofensiva neoliberal contra la classe treballadora i les classes populars. Algunes d'aquestes mesures han estat (i seguiran sent): la reducció de la despesa pública, amb la conseqüent minva de la qualitat de serveis públics imprescindibles com la sanitat o l'educació, i el corresponent empitjorament de les condicions de treball en aquests àmbits; les reduccions salarials als i les treballadores de l’administració pública; les continues retallades a les pensions que culminaran a finals d'any, lligades a l'augment de l'edat de jubilació que ja ha tingut lloc a l'estat francès.
I mentre la classe treballadora rep tota aquesta sèrie d’atacs, el govern espanyol ha seguit premiant els autèntics responsables de la crisi: la banca i les grans multinacionals, espanyoles i d'arreu. Són aquests els grans beneficiaris de les noves polítiques impulsades per l'estat espanyol: subvencions multimilionàries sense cap tipus de contraprestació; reduccions de les cotitzacions empresarials a la tresoreria seguretat social (mentre segueixen assegurant que aquesta té un futur ben negre); els facilita els acomiadaments; aprova els Expedients de Regulació de l'Ocupació que li són sol·licitats; i manté els impostos al capital mentre augmenta la pressió impositiva sobre la classe treballadora a través dels impostos indirectes o els impostos sobre el treball.
Des d'Endavant (OSAN) considerem que aquestes mesures no han estat dissenyades amb l'objectiu de combatre cap crisi, sinó amb l'objectiu de consolidar una situació de dominació d'una classe social sobre una altra. Considerem que dins la lògica del capitalisme no hi ha cap possible sortida a la crisi que pugui afavorir la classe treballadora i la resta de classes populars. Només a través de la lluita i l'organització és possible plantejar una possible alternativa, i creiem que la Vaga General del proper 29 de setembre pot contribuir a avançar en aquesta direcció.
Finalment volem afegir una última consideració: les sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut reformat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, els atacs contra l'ensenyament en català arreu del territori, o les mesures de l'estat i del capitalisme financer espanyol contra la sobirania econòmica de les classes populars a través de la culminació de la privatització de les caixes són la mateixa cosa que la Reforma laboral o la resta de retallades socials: la prova de que la democràcia espanyola és una mentida, i que qui mana realment als Països Catalans no és el poble català sinó la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Tribunal Constitucional.
La lluita per la independència és doncs imprescindible si volem construir un nou model social on l'economia estigui al servei de la majoria social: la classe treballadora i la resta de classes populars dels Països Catalans. La lluita per la construcció d'un marc laboral català, de Països Catalans, és un objectiu imprescindible en la lluita per la sobirania.
És per tot això, per plantar cara davant d'aquest atac frontal contra la classe treballadora, i per seguir avançant en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans, que des d’Endavant (OSAN) estem participant en la convocatòria de vaga del proper 29 de setembre i donarem suport a totes aquelles accions que es duguin a terme que permetin avançar en l'organització de la classe treballadora del nostre poble contra totes aquelles forces que pretenen mantenir i reforçar la seva explotació. De la mateixa manera us convidem a participar dels comitès de vaga que s’estan creant arreu dels Països Catalans i a organitzar piquets per tal de garantir el dret de totes i tots a la vaga davant de les coaccions que l'estat i la patronal pretendran imposar sobre la classe treballadora.

CONTRA LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS
Pels nostres drets, per la nostra dignitat de classe, SORTIM AL CARRER
El 29 de setembre VAGA GENERAL

dilluns, 3 de maig de 2010

dimecres, 21 d’abril de 2010

dimarts, 13 d’abril de 2010

ACTES PEL 25 D'ABRIL A VALÈNCIA

L'Esquerra Independentista ha fet públiques les seues convocatòries pel 25 d'Abril de 2010. Els actes d'aquesta convocatòria giraran en torn a la territorialitat. El lema, ben clarificador, "Som Països Catalans" pretén ressaltar la necessitat d'avançar cap a la construcció nacional prenent com a referència conjunt del territori. Una construcció nacional que és l'aposta necessària per garantir la supervivència i integritat del nostre poble i que ens ajudarà a superar les barreres colonials que els estats espanyols i francés han plantejat amb l'objectiu d'assimilar-nos. L'Esquerra Independentista torna a posar sobre l'escenari la seua aposta en positiu per la unitat dels Països Catalans com a eina per aconseguir un futur digne per al nostre poble.

Els actes convocats per ENDAVANT (OSAN), CAJEI, MAULETS, COS, SEPC i ALERTA SOLIDÀRIA, amb el suport de la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", se centraran al cap i casal del País Valencià. Així el proper divendres 23 d'Abril a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia de la Universitat de València se celebrarà un gran acte polític centrat sobre la territorialitat des d'un punt de vista cultural i lingüístic, però també com a marc de les lluites populars que es duen a terme arreu del territori, i com a aposta de futur per tal d'aconseguir un futur socialment just. L'acte que començarà puntualment a les 19:30h, comptarà amb diferents parlaments de representants de la cultura i portantveus independentistes, audiovisuals que il·lustraran la diversitat i unitat del nostre territori i de les lluites que en ell es duen a terme, albaes com a mostra de la nostra cultura popular, i l'actuació del grup NAIA http://www.myspace.com/somnaia que al seu repertori combina la música tradicional i el Pop, i musica versos d'alguns dels poetes valencians més representatius com ara Marc Granell, Ramon Guillem i Vicent Andrés Estellés.

A l'endemà, dissabte 24 d'Abril l'Esquerra Independentista es manifestarà una vegada més per tal de commemorar la diada nacional. Després de la convocatòria del 25 d'Abril passat, protagonitzada per la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència", un mar d'estelades tornarà a inundar el centre de València per tal de portar a peu de carrer el projecte alliberador d'independència i socialisme per als Països Catalans. La manifestació eixirà a les 18h des de la Plaça de Sant Agustí de València.

divendres, 26 de març de 2010

El passat 11 de Setembre del 2007 un grup de joves de Montcada i Reixac decidim organitzar-nos per fer front a les problemàtiques que ens afecten dia dia al nostre poble i el seu entorn, així neix l'Assemblea de joves de Montcada i Reixac. Després de dos anys i mig de treball i plantant cara les injustícies que ens envolten, l'AJMiR vol fer un pas endavant en la lluita que està portant a terme el jovent combatiu dels països catalans i entrar a formar part de la Coordinadora d'Assemblea de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).
Aquesta decisió es fonamenta en la necessitat de contribuir al procés de construcció del jovent de l'Esquerra Independentista per assolir entre totes una societat en la que es respecti el nostre territori, aconseguim una plena llibertat vers la nostra sexualitat, i així lluitar, de manera indestriable  per la independència i el socialisme dels PP.CC.
Fins a la victòria!


Montcada i Reixac, PPCC, 24 de Març del 2010.

dilluns, 8 de març de 2010



Avui fa cent anys que Clara Zetkin va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un segle després, la situació de les dones continua essent definida per la mateixa paraula que llavors: explotació. Explotació com a treballadores, com a dones sotmeses a la doble jornada, com a joves condemnades a la precarietat. Una situació agreujada, a més, pel context de crisi endèmica del capitalisme, que accentua les desigualtats a les quals ens sotmet el sistema patriarcal.

Aquesta crisi, generada en gran part per les operacions financeres tòxiques dels bancs i caixes, l’estem pagant la classe treballadora, i dins d’aquests, especialment les dones i més si som joves i immigrades. Malgrat el pas dels segles, doncs, les dones continuem essent –com va dir Flora Tristan- les “proletàries del proletariat”.

Les estadístiques oficials han afirmat sempre que aquesta crisi no afectava especialment la població femenina, ja que els sectors més afectats –la construcció i l’automoció- estan ocupats majoritàriament per homes. Aquestes dades, a més de ser una fal·làcia perquè no tenen en compte l’economia submergida, estan obsoletes, ja que tot apunta a una feminització evident de la crisi, que comença a afectar molt seriosament el sector serveis. De la mateixa manera, la xifra oficial d’aturades als Països Catalans (1.400.000 persones) no reflecteix la realitat, ja que no té en compte que el primer sector en patir la crisi han estat les feines dedicades a la cura (cangurs, cuidadores, netejadores, professores de repàs), majoritàriament desenvolupades per dones joves. Precisament, la crisi ha propiciat que les famílies catalanes prescindeixin en primer lloc d’aquest tipus de feines –remunerades, però no reconegudes ni dignificades-, amb la doble conseqüència per a les treballadores, que es queden sense una feina que passarà a engruixir la “doble jornada” d’una altra dona. Aquest increment de les tasques domèstiques i de cura, comporten un empitjorament de les condicions de les dones, a més de conseqüències per la salut física i mental (estrès, ansietat, depressions) i de socialització, ja que disminueix el temps que es destina a l’oci i a la formació.

Per altra banda, l’actual situació econòmica augmenta la precarietat de les joves estudiants, que sumen a l’increment del cost dels seus estudis, propiciat per la progressiva privatització de l’ensenyament, un augment de la temporalitat i la flexibilitat laboral. Així, els i les joves ens trobem desenvolupant feines cada cop menys valorades i pitjor pagades per sufragar una educació cada vegada més costosa.
A nivell legal, ens trobem amb què l’Estat Espanyol ha aprovat lleis destinades a una suposada millora dels drets de les dones, que a hores d’ara encara no ha implementat, com per exemple la Llei de Dependència. A més a més, la nova Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovada al febrer, no millora substancialment el dret a l’avortament, ja que aquest continua sense ser sufragat per la xarxa sanitària pública, esdevenint inassumible econòmicament per a moltes dones.

Cent anys desprès, doncs, continuem oprimides i explotades, sense dret a decidir sobre els nostres propis cossos i condemnades a mil i una formes de precarietat.
I cent anys desprès, recuperarem la lluita de totes aquelles dones que, com Zetkin, es van organitzar en la lluita feminista, per alliberar les treballadores de tot el món.

Dones, organitzem-nos en la lluita de les treballadores!
Contra el patriarcat, feminisme de classe!

dilluns, 11 de gener de 2010