Per causes externes a l'assemblea ens dol informar que totes les activitats previstes pel dissabte 29 de Març (xerrada 300 anys, repressió i tortura; sopar popular i concerts amb Ebri Knight, Itaca, Malestar Social i Igitaia) en motiu de la presentació de l'assemblea queden ajornades fins a nou avís. (esperem que sigui en uns 15 dies).
D'altra banda, donar les gràcies a totes les assembles, entitats i companys/es que ens han donat suport i ens han ajudat a construir futur.
Assemblea de Joves de Montcada i Reixac.
AJMIR.
dijous, 27 de març del 2008
divendres, 21 de març del 2008
dimecres, 19 de març del 2008
L'ESPECULACIÓ PERSEVERANT
El 24 de març del 2007 a les 11 hores es realitzava un acte protocol·lari de col·locació de la primera pedra de la promoció de 42 habitatges de lloguer per joves amb protecció oficial que construí l’Institut Català del Sòl (Incasòl) en el recent barri de Mas Duran. L’acte contava amb la participació d’una delegació municipal encapçalada per l’alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, i la regidora d’habitatge, Fina Manzano. També assistia el director general d’Habitatge del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Gascó. El 18 de Juny del mateix any l’alcalde de Montcada i Reixac i la directora general de Patrimoni de la Generalitat, Immaculada Turu, formalitzaven a Barcelona l’acord per la cessió d’un terreny de propietat municipal ubicada a Mas Duran, on el govern construirà el nou centre d’educació Infantil i Primària. L’alcalde destacava la millora que el nou centre suposaria per la xarxa d’equipaments educatius del municipi, i avançava que, en el mateix sector, també es construiria una guardaria pública. “Volem garantir que els nous habitants de Mas Duran disposin de tots els serveis i equipaments necessaris”, senyalava.
I què era Mas Duran? Encara ara, a partir del testimoniatge de la gent que ha viscut el costat d’aquella sortosa zona ens podem fer una imatge idealitzada del que era aquell espai natural. Pel que es veu, hi havia una masia on munyien vaques posant en disposició la llet natural als veïns de la vora. Era un terreny caracteritzat pel seu excés d’aigua revelat al famós “llac dels militars”, i la seva vegetació garbuixa; un dels últims paratges absent de la incidència humana, un privilegi que la gent gaudia en silenci. Però una de les declaracions de César Arrizabalaga, posava l’agenda el dia perquè Mas Duran canvies la seva condició: “Seré l’alcalde d’una ciutat de 45.000 habitants”. És a dir, Mas Duran ha d’absorbir 10.000 persones. Per tant, que es doni el tret de sortida per la construcció inicial de 3.000 habitatges, amb els seu centre comercial, cinemes, hotels...
Aquest procés no és exclusiu de Montcada, de fet es pot observar arreu dels Països Catalans. Aquesta política de construcció massiva respon a la necessitat de disposar d’una font d’inversió municipal, una font, però provisional. Perquè què faran quan s’acabi la injecció econòmica i no quedi més terreny per construir?
Ara Mas Duran és un bloc de ciment amb edificis equivalents a pannells d’abelles deficients; el “llac dels militars” s’ha desplaçat, quedant en un estat fangós amb un ridícul mirador com a culminació del cinisme; les abundants i immenses faroles projecten amb un color taronjós un entorn trist i fúnebre. I encara tenen la barra de denominar allò com a pulmó de Montcada.
El jovent organitzat sabem molt bé com va la festa i no ens deixem seduir pel 15% d’habitatges de protecció oficial que han de fer per llei, ni per nous centres comercials que tant sols donen una oferta d’oci consumista, creant llocs de treballs amb salaris baixos i condicions precàries i afavorint a les grans cadenes de restaurants, supermercats i tendes, que el que fan és imposar un nou esquema comercial. Tampoc ens creiem aquells que diuen que no es pot fer res davant del creixement urbanístic insostenible.
Ja n’estem tips i el conjunt de la societat montcadenca ha començat a alçar veus contra l’especulació. Volem fer una crida a tots aquells veïns que se’ns desperta inquietud davant de l’amenaça al territori per començar-nos a articular i fer front a l’edificació per afany de lucre. Avui ho han tingut fàcil amb Mas Duran, però ja veurem si poden imposar-se de la mateixa manera a la “Cerveseria”. Per sort molts joves ens guiem per l’experiència i la saviduria de les àvies i creiem que “les aigües tornen sempre als seu torrents”. Només és qüestió de temps que Mas Duran, igual que molts altres indrets, tornin a ser el que eren.
I què era Mas Duran? Encara ara, a partir del testimoniatge de la gent que ha viscut el costat d’aquella sortosa zona ens podem fer una imatge idealitzada del que era aquell espai natural. Pel que es veu, hi havia una masia on munyien vaques posant en disposició la llet natural als veïns de la vora. Era un terreny caracteritzat pel seu excés d’aigua revelat al famós “llac dels militars”, i la seva vegetació garbuixa; un dels últims paratges absent de la incidència humana, un privilegi que la gent gaudia en silenci. Però una de les declaracions de César Arrizabalaga, posava l’agenda el dia perquè Mas Duran canvies la seva condició: “Seré l’alcalde d’una ciutat de 45.000 habitants”. És a dir, Mas Duran ha d’absorbir 10.000 persones. Per tant, que es doni el tret de sortida per la construcció inicial de 3.000 habitatges, amb els seu centre comercial, cinemes, hotels...
Aquest procés no és exclusiu de Montcada, de fet es pot observar arreu dels Països Catalans. Aquesta política de construcció massiva respon a la necessitat de disposar d’una font d’inversió municipal, una font, però provisional. Perquè què faran quan s’acabi la injecció econòmica i no quedi més terreny per construir?
Ara Mas Duran és un bloc de ciment amb edificis equivalents a pannells d’abelles deficients; el “llac dels militars” s’ha desplaçat, quedant en un estat fangós amb un ridícul mirador com a culminació del cinisme; les abundants i immenses faroles projecten amb un color taronjós un entorn trist i fúnebre. I encara tenen la barra de denominar allò com a pulmó de Montcada.
El jovent organitzat sabem molt bé com va la festa i no ens deixem seduir pel 15% d’habitatges de protecció oficial que han de fer per llei, ni per nous centres comercials que tant sols donen una oferta d’oci consumista, creant llocs de treballs amb salaris baixos i condicions precàries i afavorint a les grans cadenes de restaurants, supermercats i tendes, que el que fan és imposar un nou esquema comercial. Tampoc ens creiem aquells que diuen que no es pot fer res davant del creixement urbanístic insostenible.
Ja n’estem tips i el conjunt de la societat montcadenca ha començat a alçar veus contra l’especulació. Volem fer una crida a tots aquells veïns que se’ns desperta inquietud davant de l’amenaça al territori per començar-nos a articular i fer front a l’edificació per afany de lucre. Avui ho han tingut fàcil amb Mas Duran, però ja veurem si poden imposar-se de la mateixa manera a la “Cerveseria”. Per sort molts joves ens guiem per l’experiència i la saviduria de les àvies i creiem que “les aigües tornen sempre als seu torrents”. Només és qüestió de temps que Mas Duran, igual que molts altres indrets, tornin a ser el que eren.
diumenge, 24 de febrer del 2008
Feixisme: què, quan, on?
En els darrers temps estem visquen una banalització del terme feixista. De la Gran Enciclopèdia Catalana: Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
Arran de la campanya electoral estem veient el boicot a les universitats a determinats polítics. Quatre crits, dues empentes, algun cop del policia de torn, tres llàgrimes de cocodril i ja podem acusar aquests joves de feixistes. Els opinadors dels mitjans de comunicació semblen haver oblida't la falta de llibertat polítiques que va caracteritzar el franquisme/feixisme, i buscar algun paral·lelisme és d'un cinisme extrem.
És un insult als nostres universitaris i universitàries, l'universitat sempre s'ha caracteritzar per ser l'espai del coneixement. Els estudiants més que ningú coneixen l'història dels nostre darrer segle i poden jutjar-ho d'una forma més objectiva ja que no l'hem viscut.
Som joves, crítics i radicalment democràtics. Partint de la base que el franquisme encara no ha estat condemnat a l'Estat Espanyol, l'assesinat i l'exili de tots aquells que van lluitar per la lliberat encara no han estat reconeguts. Tenim unes institucions hereves del franquisme: diguem-li Audiència Nacional (antic Tribunal d'Orden Público), l'Exèrcit Espanyol ( Ejercito Nacional), laMonarquia Borbònica, el PP és ple de nostàlgics i assassins franquistes, etc.
Després de 4 anys mentint (11-M , insultant, difamant, menys tenint) que no esperin ser rebuts amb les portes obertes a les nostres universitats. Les universitats estan plenes durant els 4 anys que duren les legislatures perquè ens puguin explicar i parlar del que vulguin; que no vinguin en plena campanya a demanar-nos el vot. A les universitats no hi entren ni hi entraran franquistes.
Feixisme què: 5 anys del tancament del diari Egunkaria, 40 independentistes encausats per cremar FOTOGRAFIES, il·legalització d'idees i posterior persecució, convertir la constitució en un dogma de fe, article 8 de la Constitució, tortures a les comissaries.
Feixisme quan: exactament inexacte, el feixisme a Espanya és tradició. Aproximadament des de Primo de Rivera.
Feixisme on: allà on l'Estat veu perillar la seva unitat.
Feixisme no és qüestionar l'ordre establert, s'en diu dissidència política.
Democràcia és poder escollir qualsevol cosa.
Per una democràcia justa i participativa: Independència i Socialme!
Vladímir Ilich Uliánov
En els darrers temps estem visquen una banalització del terme feixista. De la Gran Enciclopèdia Catalana: Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
Arran de la campanya electoral estem veient el boicot a les universitats a determinats polítics. Quatre crits, dues empentes, algun cop del policia de torn, tres llàgrimes de cocodril i ja podem acusar aquests joves de feixistes. Els opinadors dels mitjans de comunicació semblen haver oblida't la falta de llibertat polítiques que va caracteritzar el franquisme/feixisme, i buscar algun paral·lelisme és d'un cinisme extrem.
És un insult als nostres universitaris i universitàries, l'universitat sempre s'ha caracteritzar per ser l'espai del coneixement. Els estudiants més que ningú coneixen l'història dels nostre darrer segle i poden jutjar-ho d'una forma més objectiva ja que no l'hem viscut.
Som joves, crítics i radicalment democràtics. Partint de la base que el franquisme encara no ha estat condemnat a l'Estat Espanyol, l'assesinat i l'exili de tots aquells que van lluitar per la lliberat encara no han estat reconeguts. Tenim unes institucions hereves del franquisme: diguem-li Audiència Nacional (antic Tribunal d'Orden Público), l'Exèrcit Espanyol ( Ejercito Nacional), laMonarquia Borbònica, el PP és ple de nostàlgics i assassins franquistes, etc.
Després de 4 anys mentint (11-M , insultant, difamant, menys tenint) que no esperin ser rebuts amb les portes obertes a les nostres universitats. Les universitats estan plenes durant els 4 anys que duren les legislatures perquè ens puguin explicar i parlar del que vulguin; que no vinguin en plena campanya a demanar-nos el vot. A les universitats no hi entren ni hi entraran franquistes.
Feixisme què: 5 anys del tancament del diari Egunkaria, 40 independentistes encausats per cremar FOTOGRAFIES, il·legalització d'idees i posterior persecució, convertir la constitució en un dogma de fe, article 8 de la Constitució, tortures a les comissaries.
Feixisme quan: exactament inexacte, el feixisme a Espanya és tradició. Aproximadament des de Primo de Rivera.
Feixisme on: allà on l'Estat veu perillar la seva unitat.
Feixisme no és qüestionar l'ordre establert, s'en diu dissidència política.
Democràcia és poder escollir qualsevol cosa.
Per una democràcia justa i participativa: Independència i Socialme!
Vladímir Ilich Uliánov
divendres, 25 de gener del 2008
Comunicat de l'AJMiR davant de l'incineració de fangs tòxics a l'Asland.
Com Assemblea de Joves també ens posicionem en contra de l'incineració de residus.
Com bé corroboren molts estudis científics, Montcada ha estat i continua essent una de les ciutats més contaminades dels Països Catalans i Europa.
Les autoritats competents insisteixen reiteradament en fer campanyes sobre la prevenció de malalties i fer el món més sostenible, però a l'hora de la veritat els diners mouen el món i els interessos de les grans multinacionals s'avantposen als dels ciutadans. Creiem que el poble treballador de Montcada i Reixac ja ha patit i segueix patint els efectes d'aquesta contaminació.
Després de molts anys de lluita popular vàrem aconseguir clausurar la Incineradora. Enguany ens tornem a trobar amb la mateixa problemàtica. No volem seguir essent l'abocador de l'Àrea Metropolitana. N'estem farts!
-Fets, no paraules.-
Exigim a l'Ajuntament que vetlli per la seva ciutadania i conseqüentment per la seva salut. Caldria que recordessin que han estat escollits per recollir els drets i les ambicions de la vila
Des de l'AJMiR recolzem la Plataforma Antiincineració de residus i ens sumem i demanem a la ciutadania de Montcada que s'adhereixi a la manifestació del 31 de Gener.
El Jovent de Montcada en Defensa del Territori.
Com Assemblea de Joves també ens posicionem en contra de l'incineració de residus.
Com bé corroboren molts estudis científics, Montcada ha estat i continua essent una de les ciutats més contaminades dels Països Catalans i Europa.
Les autoritats competents insisteixen reiteradament en fer campanyes sobre la prevenció de malalties i fer el món més sostenible, però a l'hora de la veritat els diners mouen el món i els interessos de les grans multinacionals s'avantposen als dels ciutadans. Creiem que el poble treballador de Montcada i Reixac ja ha patit i segueix patint els efectes d'aquesta contaminació.
Després de molts anys de lluita popular vàrem aconseguir clausurar la Incineradora. Enguany ens tornem a trobar amb la mateixa problemàtica. No volem seguir essent l'abocador de l'Àrea Metropolitana. N'estem farts!
-Fets, no paraules.-
Exigim a l'Ajuntament que vetlli per la seva ciutadania i conseqüentment per la seva salut. Caldria que recordessin que han estat escollits per recollir els drets i les ambicions de la vila
Des de l'AJMiR recolzem la Plataforma Antiincineració de residus i ens sumem i demanem a la ciutadania de Montcada que s'adhereixi a la manifestació del 31 de Gener.
El Jovent de Montcada en Defensa del Territori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)