La Biblioteca Municipal de Montcada Centre (C. Montiu, 12) tancarà les seves portes l'1 de gener de 2009 per iniciar el procés de trasllat a la nova biblioteca, ubicada al complex Montcada Aqua (C. Tarragona, 32). Una vegada fet el trasllat, que anirà a càrrec de la Diputació de Barcelona, aquest equipament es reconvertirà en una sala de lectura i estudi, tal i com es va aprovar per unanimitat al Ple celebrat el 25 de novembre del 2004.
Per a adaptar l'espai als nous usos, es condicionarà el local i s'incorporarà llibres de consulta general i una petita col•lecció de revistes i diaris, tanmateix, el nou equipament no oferirà servei de préstec.
En els propers mesos s'informarà de la data d'inauguració del nou equipament, tot i que està pensada per a finals de Març o principis d’Abril.
Montcada i Reixac disposarà, a partir d'aquest moment, d'una biblioteca central i urbana, la biblioteca Elisenda de Montcada, de la que dependrà una altra de proximitat, la del barri de Can Sant Joan.
(montcada.cat)

Des de l’AJMiR (Assemblea de Joves de Montcada i Reixac) exigim que la biblioteca municipal de Montcada centre:
 Mantingui el servei de préstec sense recàrrec econòmic, el gruix hemerogràfic (disposant de premsa diària), volums bàsics de consulta (enciclopèdies, diccionaris...), música i les activitats per canalla que fins avui s’havien desenvolupat (en sales independents a la d’estudi, entenent són activitats que desvien l’atenció).
 Es doti d’una oferta informàtica més gran, augmentant el nombre d’ordinadors, i així per tant situar al centre un servei públic informàtic de qualitat.
 La permanència del personal, que treballa al dia d’avui, amb les mateixes finalitats d’assessorament, suport i cooperació amb les usuàries, les quals estem profundament agraïdes per la tasca que porten a terme.

Respecte la nova biblioteca Elisenda de Montcada exigim:
 La incorporació de totes les publicacions d’àmbit municipal a la col•lecció local, la qual encara no està complerta.
 L’adopció d’un contracte amb revistes de diferents àmbits de tiratge en català, promocionant, així la llengua vehicular.
 La creació d’un consell format per diversos agents (fundació cultural, filòlegs, filòsofs, humanistes...), tots de Montcada, que s’encarreguin de supervisar, controlar i adaptar tota la bibliografia de les biblioteques, amb l’objectiu d’assolir una oferta pública cenyida a les necessitats i demandes.

Per acabar, ens agradaria reivindicar tots aquells espais públics, els quals també, entre d’altres, podrien tenir l’ús de sales de lectures i estudis i que hores d’ara romanen tancats, com els CEIP, IES, i diverses sales de distintes estructures municipals. Seguint, així, la dinàmica de diversos municipis que ja ho han posat en vigència, reclamem l’obertura de tots els espais públics en desús, perquè la població de Montcada en pugui gaudir. Sobretot ara, que s’acosten èpoques d’exàmens.


AJMIR (Assemblea de Joves de Montcada i Reixac)
30 de Desembre del 2008

Crònica de la I Marxa Jove en Defensa de la Serralada de Marina.

El passat diumenge 26 d'octubre l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AJMiR) l'Assemblea de Joves de Badalona Sud (AJBS-CAJEI) i Maulets Barcelonès Nord vàrem realitzar la primera marxa jove en defensa de la Serralada de Marina.
Una vintena de persones van iniciar el recorregut des del barri del Progrés de Badalona, encapçalats per l'estelada, fins a arribar a Montcada i Reixac, on es va participar al dinar popular que organitzava l'Associació de veïnes de Montcada Centre. El recorregut va transcórrer per diferents punts de la Serralada afectats per l'especulació i per la destrucció que suposen els diferents plans especulatius i urbanístics, com Sant Jeroni, el Puig Castellar, on es va desplegar una pancarta, així com la Torre dels Frares; volem donar especial rellevància a la situació del CSA Torre dels Frares, en greu risc de desallotjament proper, i donem les gràcies als seus habitants per la rebuda i donar-los-hi tot el nostre suport en la seva lluita diària.
En acabar el dinar popular, els membres de l'AJMiR, l'AJBS i Maulets realitzarem un mural al llit del Riu Besòs, no sense la visita policial que denota com a les institucions no agrada que el jovent denuncii i lluiti pel nostre patrimoni i entorn natural.
Voldríem acabar donant gràcies a totes les persones que d'una manera o altre han participat en la realització d'aquesta primera marxa, que esperem sigui la primera de moltes altres.

Maulets de Gramenet del Besòs, Maulets Badalona, L'avantguarda - Assemblea de Joves de Badalona Sud (AJBS-CAJEI) i l'Assemblea de Joves de Montada i Reixac (AJMiR), organitzen una Marxa jove en defensa de la Serralada de Marina, que tindrà lloc el proper diumenge dia 26 d'octubre i que sortirà a les 10 del matí del metro de Pep Ventura, travessarà la serralada fins arribar a Montcada i Reixac, on es farà un dinar popular pels assistents i tot aquell que s'hi vulgui apropar.

La serralada de la Marina és un espai compartir pel Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. Un espai que segons remarquen aquestes organitzacions es troba "constantment atacat i destruït amb la permissivitat dels respectius ajuntaments, que prefereixen veure augmentat el seu benefici gràcies a l'especulació d'aquests terrenys a defensar el nostre territori, sense veure que és una part molt important del nostre patrimoni".

És per això que consideren que el jovent no pot restar impassible davant la destrucció del territori, en general, i de la Serralada de Marina, en particular.

CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT NOCTURN

CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT NOCTURN

A l’unilateral i antisocial projecte de Decret del Batxillerat del Departament d’Educació, s’afegeixen ara les instruccions als instituts que feien nocturn perquè no matriculin cap alumne de 1r aquest curs.
El mateix Departament reconeix que hi ha 4.900 alumnes que fan batxillerat nocturn i uns 1.700 que el fan a distància. No obstant, basant-se en un suposats resultats, segons els quals en el primer cas el percentatge d’aprovats és d’un 40% i en el segon d’un 60%, el Conseller Maragall vol donar per acabada l’experiència del batxillerat nocturn a Catalunya i potenciar el model de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), amb 4 centres de suport a les capitals de província.

Amb tot, la comunitat estudiantil juntament amb el professorat de secundària ha generat una polèmica que ha fet reaccionar el departament, que sembla haver optat per la fórmula intermèdia que proposava l'associació de directors Axia, que consisteix a mantenir el batxillerat nocturn, encara que es reduirà el nombre de centres –ara són 45– que fan classes a la nit. Així que el departament no eliminarà del tot l'oferta però la reduirà a pocs centres.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va voler calmar els ànims que s'havien escalfat els últims dies tant pel fons com per la forma amb què es va decidir la supressió, en un principi en dos anys, dels estudis de batxillerat nocturn. Finalment, i no és la primera vegada, el departament d'Ernest Maragall ha fet marxa enrere de les seves intencions inicials. Des que el sindicat de mestres ASPEPC-SPS va denunciar les intencions del Departament d'Educació, el passat 25 d'abril, les reaccions contràries no han parat d'aparèixer.

Per la seva banda, el director territorial d'Educació a Tarragona, Vicent Villena, va justificar l'anunci de la supressió del batxillerat nocturn per l'«evolució a la baixa de la demanda», amb variables com els abandonaments, i sobretot pel fet que, segons va assegurar, s'ofereixen alternatives com un batxillerat diürn «molt més flexible» i, d'altra banda, l'Institut Obert de Catalunya. Villena va explicar que els actuals centres de nocturn podrien funcionar a partir d'ara com a centres de suport a l'ensenyament a distància.

Des de l’AJMIR (assemblea de joves de Montcada i Reixac) entenem que el projecte de Decret del Batxillerat del Departament d’Educació en realitat respon als mateixos criteris el·litistes i economicistes de tota la reforma del Batxillerat i de la futura LEC. On el conseller Maragall i el govern de la Generalitat no els preocupa en absolut que 5.000 o més treballadores i filles de treballadores treballin i vulguin estudiar el batxillerat amb un sistema presencial, en el qual no estant disposats a invertir unes dotacions i uns professors. De fet, però, això és la punta de llança d'un problema més gros que ens ve a sobre; la privatització del sistema educatiu.

Montcada i Reixac fins ara hem tingut la possibilitat i dret d’un Batxillerat Nocturn a l' IES Montserrat Miro. Classes que s'imparteixen des de fa vint-i-cinc anys amb una trajectòria reconeguda per tots els habitants del nostre poble. Aquestes ja no existiran l' any que ve si no intentem aturar entre tothom aquesta vergonyosa supressió!

No deixem que aquesta lluita caigui en el pou de l' oblit, perquè l’educació és un dret i no una mercaderia. Esperem coordinació i lluita de tota la societat civil de Montcada. CONTRA LA SUPRESSIÓ A L’I.E.S. MONTSERRAT MIRÓ SALVEM EL NOCTURN!

AJMIR (assemblea de joves de Montcada i Reixac)

Concert Correllengua

a montcada i reixac
aquest divendres 3 d'octubre

a partir de les 21:00 a la plaça del bosc de can sant joan

ebri knight
malestar social
Ítaca
Igitaia

tren: montcada-bifurcació
bus: N3

Després de 8 dies, els membres de l'ajMiR que van ser multats el darrer 10 de setembre per fer un mural a la llera del riu Besós en motiu de l'11 de setembre, ens hem assabentat, gràcies a la ràdio local, que l'Ajuntament de Montcada i Reixac no portarà a tràmit la multa si no és que el consorci d'aigües de Barcelona inicia el procés, ens que ens atorgà el permís per a poder realitzar el mural.

Volem agrair el suport rebut per part d'organitzacions, assemblees i persones a títol individual que hem rebut en els darrers dies.

Que la revolució continuï, i que la repressió no ens aturi!

CRISI: Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques

Aquest matí i conjuntament, el CSO Torre dels frares i l'AJMiR han repartit 800 exemplars per tot el municipi.
Recomanem que tothom en doni un cop d'ull, està disponible en català, castellà i anglès.

http://polaris.moviments.net:8000/ca/crisi

En motiu dels fets succeïts el passat 10 de Setembre, l’Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AjMiR) vol aclarir que:

En motiu de la commemoració de l’11 de setembre, l’Assemblea va realitzar un mural sota el lema “Defensem la terra” a una de les lleres del riu Besòs. Per tal de realitzar aquesta activitat, es va demanar, prèviament, permís al cap de la unitat Tordera- Besòs de la Demarcació Territorial de Barcelona, administració responsable dins el nostre municipi i ens de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Un cop finalitzat el mural, van presentar-se tres dotacions de la guàrdia urbana exigint la identificació de les set persones presents en aquell moment. Tot seguit es va procedir a la seva denúncia, la qual, s’empara en la llei de civisme del nostre municipi i deslegitima l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Mentre romanem a l’espera que l’Alcalde, César Arrizabalaga, imposi la multa d’una sanció que pot oscil·lar, segons la seva llei de civisme, de 120 a 300 euros, entenem que l’Ajuntament no té competències en aquest àmbit per denunciar-nos i, per tant, demanem que:

- S’arxivin les multes d’aquesta acció.

- Que s’aturin les persecucions policials vers els i les joves de l’Assemblea.

- Exigim disculpes per part de la responsable de l’àrea interna de l’ajuntament, Carmen Porro, per permetre l’execució de la denúncia, prohibint d’aquesta manera la commemoració pacífica de la Diada Nacional de Catalunya.

D’aquesta manera, denunciem els fets que s’emmarquen dins l’imperi de la llei que pateix Montcada, i sobretot l’AjMiR, reafirmant així, la lluita sociopolítica que duu a terme dins la nostra vila, així com per la de l’alliberament nacional.

15 de Setembre del 2008.

Assemblea de Joves de Montcada i Reixac.

L'AJMIR pinta un mural.

Ahir dia 10 de Setembre de 2008 l'AJMIR (Assemblea de Joves de Montcada i Reixac) va realitzar un mural a la llera del riu Besós a l'alçada del pont de la Salle. Durant tot el matí, en un ambient festiu una dotzena de joves van estar elaborant durant 4 hores aquest mural, participant activament en la Diada Nacional del Principat i reivindicant els drets del poble català.
Volem aclarir que aquest mural va ser autoritzat per escrit per l'autoritat competent, entenent que la llera del riu no són terrenys municipals.
Un cop finalitzat el mural 3 dotacions de la Policia Local van aparèixer espectacularment, denunciant-nos a les 7 persones presents.
L'AJMIR emetrà en breu, un comunicat explicant els fets amb més exactitud.

El passat dijous 24 es va dur a terme l'últim ple municipal de l'estiu, el qual ja prometia una hora tot just abans de començar, ja que ja hi havia gent fent cua a la porta de la Casa de la Vila per agafar un bon lloc i veure l'espectacle que poc després es produiria. Altrament, també era per por que els socialistes amics del Senyor Alcalde no entressin per la porta del darrere i deixessin sense lloc als veïns i veïnes de Montcada.
Durant el ple, es va demanar la dimissió de l'Alcalde per part dels tres partits politics de l'oposició (Esquerra, ICV i PP), contra CiU que va preferir abstenir-se i el PSOE, el qual, va utilitzar la veu i figura d'en Jordi Climent per fer d'advocat del diable i defensar-lo en tots els sentits. En última instància, el senyor Cèsar Arrizabalaga es va dignar a treure's ell mateix les castanyes del foc i autodefensar-se, únicament per poder afimar que no abandonaria el càrrec i que donaria les explicacions convenients quan ell cregués necessari. Mentre, el poble de Montcada ha de continuar veient com aquest governant fa i desfà sense donar explicacions de cap tipus.

Al abandonar el Ple, l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac, es va disposar a fer-li entrega al Senyor Alcalde de "l'Oda al Cèsar", una oda creada per a ell i que resumeix, en poques línies, el seu comportament i les seves accions de forma literària, metafòrica i divertida. Aquest, però, es va negar a acceptar el full on estava transcrita l'Oda i ens va acomiadar demanant-nos que li enviessim per e-mail, del qual, en rebriem la resposta, i afirmant que ell estava d'acord en tot el que nosaltres pensem, diem i defensem. ( Cal dir que ho posem dubte???)
Fa quatre dies que l'Alcalde té l'Oda a la seva bústia de correu electrònic i encara no hem rebut resposta.


Us deixem l'Oda al Cèsar perquè en disfruteu i en gaudiu.

Oda al Cesar

A Déu siau, montcadencs, per sempre á Déu siau;

O votants meus, que allà a la meva pàtria

Des de els núvols i el cel, jo el pel us prenia

Per la corrupció eterna, jo en tinc la clau.

Adéu tu, arruïnada Montcada, que des de el meu alt palau

com immensa poltrona coberta de ferro i ciment

requalificant i mentint a tot moment

I al mig de tot el percal la justícia cau

Jo no coneixia home tant superb fins llavors,

Com si s’en rigués també dels seus votants

Coneixia els continguts dels documents

Com les mafies i els seus voltors

A la zona vint-i-u més veïns maltractats

Ja no conec cap veí que no es queixi mil vegades,

D’aquest senyor, les urbanístiques marranades

son infraccions lleus, i l’oposició uns arreplegats.

¿Què val Montcada, enganyada ala seva sort,

contaminada i bruta, corrupte i mesella;

si el cant dels montcadencs fa ferir la meva orella,

No desperta al vostre pit un trist record?

Al meus preciós racó, trinxat pel transport,

veig el Besós corrent com la serpentina

Que plora d’agonia en llengua llemosina

No em queda més plaer, que demanar la dimissió de l’home fort.

Plau als joves que parlen la llengua dels sabis,

que ompliren els carrers d’enganxines i cartells,

amb les fortes mans agafaren els martells,

i defensaren els nostres interessos com els maquis.

Maresme, Maresme, sona als seus llavis

Per aquest cop treu-me la calculadora,

que sinó arribo al 3% s’enfada la meva senyora.

Ni cotxe, ni pis, ni luxes ni extensos safaris.

En català sona el nostre primer bram

En llemosí al Senyor pregava cada dia,

Pregava pel nostre salvador cada dia,

I un paradís lliure i net somiava a l’últim cant.

Si la terra no és lliure, l’home continuarà lluitant,

No permetrem que danyin la gent nostra,

Perquè les vostres llàgrimes són els nostres

somriures, i ens acabarem descollonant.

Diari El Punt (Vallès occidental) edició d'avui

Diari El Punt (Vallès occidental) edició d'avui

Dimarts, 15 de juliol de 2008>
Vallès. Multen l'alcalde de Montcada per haver ampliat casa seva, de protecció oficial

La Generalitat el sanciona amb 1.500 euros i l'obliga a fer obres per deixar l'habitatge com estava



CARLES ALUJU FERRER. Montcada i ReixacLa direcció general d'Habitatge de la Generalitat ha imposat a l'alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (PSC), i a la seva dona, exregidora, Fina Manzano, una multa de 1.502 euros per haver fet unes golfes a casa seva, un habitatge de protecció oficial situat al barri de Mas Rampinyo. En la mateixa proposta de resolució, s'obliga el matrimoni a fer les obres necessàries «per retornar a la seva configuració inicial» la casa, perquè la normativa no permet incrementar la superfície construïda dels habitatges de protecció oficial. El Punt es va posar en contacte ahir amb l'Ajuntament de Montcada, però l'alcalde va declinar fer declaracions.

La casa de César Arrizabalaga és la primera de l'esquerra d'aquesta promoció de quatre habitatges. Foto: C.A.F.

La notícia la va fer pública ahir el bloc Montcada Confidencial, el qual divendres passat ja avançava, sense donar noms, que un responsable polític municipal havia estat sancionat per irregularitats urbanístiques. Segons la documentació aportada pel bloc, la direcció general d'Habitatge ha fet una proposta de resolució que insta a imposar una multa de 1.502 euros a l'alcalde socialista i la seva dona per una falta qualificada de greu pel reglament d'habitatge de protecció oficial. En la mateixa proposta de resolució s'obliga Arrizabalaga i Manzano a «realitzar les obres necessàries per retornar a la seva configuració inicial l'habitatge de protecció oficial» que el matrimoni té com a residència habitual, al carrer Aragó del barri montcadenc de Mas Rampinyo.
Arrizabalaga, que ahir mateix arribava a Montcada després d'un viatge institucional a Nicaragua i El Salvador, va fer saber al gabinet municipal de premsa i protocol que no tenia intenció de fer declaracions sobre aquesta qüestió.
Segons ha pogut saber El Punt, les obres que han estat motiu de sanció es van fer l'any 1998, quan Arrizabalaga no era alcalde sinó que era el màxim responsable de les regidories de Governació i Urbanisme. Arrizabalaga va arribar a l'alcaldia de Montcada el juny del 1999 i durant el tram final del mandat anterior la seva dona, Fina Manzano, va assumir la regidoria d'Habitatge. En aquest mandat no és regidora.
Segons l'expedient, el dia que es va fer la inspecció –el març passat– l'instructor del cas no va poder entrar a l'habitatge «però des de l'exterior es va poder comprovar que [...] han col·locat una finestra inclinada a la coberta i han ampliat l'habitatge habilitant l'espai sota coberta». Les obres es van fer sense l'autorització prèvia de la direcció general d'Habitatge, tot i que en el text es recorda que la promoció de cases del carrer Aragó «es van qualificar amb una superfície útil de 90 m², que és la màxima permesa en els habitatges de protecció oficial, amb la qual cosa no poden ser objecte d'ampliació».
El 29 d'abril, ni Arrizabalaga i Manzano no havien presentar descàrrecs. I arribats al 20 de maig, com que la Generalitat no havia pogut fer arribar la notificació al matrimoni, va publicar l'anunci de la proposta de resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Crònica de l'acte en motiu del dia internacional en contra de les tortures.

Ahir dia 28 de juny l’AJMiR es va dur a terme una jornada en contra de la tortura, en motiu del dia internacional en contra de la tortura.

L’acte va consistir en el passi del documental: Silenci, aquí és tortura. On diferents persones explicaven les tortures a les quals havien estat sotmeses pels cossos de seguretat de l’Estat Espanyol amb la complicitat de tot l’aparell judicial. Els torturats són independentistes bascos i catalans, anarquistes, sindicalistes, okupes, immigrant etc. tots ells, tot i tenir diferents ideologies, tenen un tret en comú i es que qüestionen les estructures estatals, unes estructures d’altre banda molt febles si s’han de mantenir per mitjà de les tortures.

Tot seguit, Ramon Piqué, president de la Associació en Contra de la Tortura, professor de la UAB i militant del independentisme combatiu montcadenc durant molt anys, va fer-nos una explicació didàctica i clarificadora de les tortures que és realitzen a l’Estat Espanyol. En la seva xerrada va explicar alguns dels cassos de tortura que des de la seva associació estaven defensant, així com la total impunitat i complicitat amb la que actuen policies, jutges, fiscals, metges forenses etc. També va destacar que gran part de les responsabilitats de les tortures recau en el poder legislatiu, que són els encarregats de modificar la llei per evitar més cassos de tortures. Un exemple podria ser la famosa llei antiterrorista que permet fins a 5 dies d’incomunicació i la impossibilitat de ser visitat per un metge de confiança que efectuï un control mèdic de l’estat del detingut.

Al finalitzar el debat és va dur a terme un intens debat entre la quarantena d’assistents a la xerrada. El col•loqui va girar entorn a la necessitat que té un Estat d’utilitzar la tortura i les mesures que és podrien prendre per evitar-les.

Per acabar la nit és va realitzar un sopar de germanor entre tots els assistents a la xerrada i un concert d’en Josep Maria Cantimplora, torturat també per la Guàrdia Civil.

Perquè allà on hi hagi tortures les continuarem denunciant.

Perquè la repressió i el control policial no ens aturaran.

Per uns Països Catalans lliures, el jovent en peu de guerra.

AJMiR, Montcada 29 de juny del 2008.

Un company de l'Osona ens fa una arribar una notícia que creu escaient que la tinguem present. Nosaltres molt amablement us la fem arribar a vosaltres.

Oi que no caldria arribar aquesta situació?

Un camió-grua de l'empresa Güell, de Vic (a la foto) ha resultat quasi totalment destruït a conseqüència d'un incendi -probablement provocat- poc abans de les 20 h d'avui, al peu d'una torre en construcció de la línia MAT entre Folgueroles i Vilanova de Sau.

L'empresa propietària, segons sembla, ja havia rebut amenaces en aquest sentit, però avui no havia pogut retirar el vehicle degut al mal estat del camí per les pluges caigudes a la tarda. (Fotos: Nació Digital.cat)

Manifestació i valoració de la manifestació en contra de l'incineració de residus a l'ASLAND

Montcada i Reixac va tornar a ser un clam, la ciutadania un cop més, i ja en van dos, va sortir al carrer a demanar als nostres responsables (responsable comença a sonar a eufemisme) polítics, que diguin NO. Ells tenen les eines i els mitjans per acabar d'una vegada per totes amb un dels càncers de la vila.
Aquest equip de govern que últimament de democràtic, ètic i legal en té poc, s'entesta en no fer enfadar a l'empresa Lafarge-Asland. Ens agradaria recordar-los que hi ha una moció, de ja fa uns quants anys que prohibeix l'incineració de residus a la vila, i una altre més recent aprovada per aquest mateix equip de govern, que demana el trasllat de la fàbrica fora del municipi.
Així doncs Sr. Maresme i Sr. Arrizabalaga ja tenen feina, fer complir la legalitat. El poble no ha de ser el motor d'unes decisions polítiques ja preses; la seva obligació és fer-les complir.
Sabem tots i totes que aquesta 'petita' empresa fa unes donacions molt suculentes a les arques municipals. No serà aquest el motiu pel qual no s'atreveixen a fer la seva feina? No és poden avantposar els interessos del capital als interessos de la ciutadania, i si és així que ho diguin clar: Servim als interessos de la cimentera!

Des de l'Assemblea de Joves de Montcada fem les següents consideracions:

- Volem saber la quantitat i els conceptes de les donacions de Lafarge a l'Ajuntament.

- Demanem a l'equip de govern que rectifiqui l'informe afirmatiu que va realitzar fa unes setmanes.

- Exigim que l'ajuntament corri amb les despeses de l'advocat contractat per la Plataforma Anti-incineració.

- Sol·liciti a la Conselleria de Salud un estudi, si és que encara no està fet, sobre les malalties respiratòries i cancerígenes al nostre municipi i el faci arribar a la ciutadania.

- Que la regidora Carme Porro doni explicacions del perquè la Policia Local va intentar impedir el pas dels manifestants i del cotxe que obria la manifestació.

- Per últim, ens agradaria a mode d'humilitat, que l’equip de govern demanés perdó i excuses a la ciutadania a través de la Veu per no haver aturat el Ple Municipal el passat dijous, així com una menció especial de l’alcalde per aquests fets ja que és l’últim responsable. Entenem que haurien d'haver estat al costat de la ciutadania encara que els suposes sopar una mica més tard de l'habitual.

Només ens queda agrair l'exemplar comportament de la ciutadania tant a nivell de mobilització com de reivindicació. Agraïm també el suport de les Assemblees de Joves tant de Maulets com de la CAJEI de Badalona que és van desplaçar a Montcada en motiu de la manifestació.

Serem allò que volguem ser!

Ni un pas enrrere, fins a la victòria sempre.

Assemblea de Joves de Montcada i Reixac.

Primer aniversari de la CAL Montcada.

Canya contra Espanya!

Nou mural en suport en Franki de Terrassa!

Ahir dia 29 de maig és va presentar una moció al ple municipal de Montcada i Reixac demanant la posada en llibertat del nostre company Francesc Argemí.
La moció va ser presentada per ERC i va comptar amb els vots a favor dels 2 regidors d'ERC i els 4 d'IC-V/EUiA. Convergència va votar-hi en contra adduint a que no era un tema local i que ja s'havien posicionat oficialment al Parlament. El PSC va votar-hi en contra sense donar més explicacions i el PP va votar negativament demanant respecte per les resolucions judicials.

La lluita continua, llibertat Franki de Terrassa!

L'AJMIR AMB EN FRANKI DE TERRASSA!


els Mossos d'Esquadra van detenir i conduir a la presó de la Model de Barcelona al veí de Terrassa Francesc Argemí, més conegut com a Franki. Aquest ha estat el darrer pas de l'anomenada “Justicia Española” després d'un llarg procés ple d'irregularitats, mentides i muntatges policials que es va iniciar l'estiu de l'any 2002 després de les càrregues de la policia municipal de Terrassa contra una cercavila que demanava que es retirés la bandera espanyola i la europea durant les festes majors d'aquesta localitat vallesana.

L'Estat espanyol ens ha tornat a demostrar el seu esperit antidemocràtic amb l'empresonament d'una persona compromesa amb les lluites populars. Cal denunciar especialment la figura del jutge Enrique Rovira del Canto, un antic fiscal militar franquista que va imposar una condemna totalment desproporcionada per a en Franki, de 2 anys i 7 mesos de presó, malgrat les contradiccions i la manca de proves. Finalment, després de rebutjar tots els indults presentats, els darrers botxins de tota aquesta escala repressiva que ha implicat jutges, policies municipals i l'Ajuntament de Terrassa, han estat els Mossos d'Esquadra amb la detenció i el trasllat a la presó del nostre company egarenc.

Per tot això, des de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) donem suport a totes les mobilitzacions convocades per les organitzacions antirepressives Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) i Alerta Solidària, i alhora exigim la posada en llibertat immediata d'en Franki.

Així, fem un crida al jovent català perquè es mobilitzi i jugui el seu paper en la lluita per la llibertat d'en Franki, un paper que s'ha de basar en la solidaritat i en continuar deslegitimant i desobeint les institucions espanyoles. Hem de demostrar que la repressió no aturarà la lluità del jovent compromès, que si ens toquen a un ens toquen a tots, i que justament és ara, quan la repressió ens mostra el seu rostre més dur, quan més intensa i contundent ha de ser la nostra resposta.

Ara més que mai, hem d'alçar la veu per tornar a denunciar que a l'Estat espanyol no hi ha ni democràcia ni llibertat d'expressió. No ens quedarem quiets mentre empresonen el jovent que lluita.

Llibertat Franki de Terrassa!

Canya contra Espanya!

Extret de CAJEI.net

L'Ajuntament de Montcada i Reixac (PSOE, CiU) ha denegat el permís per realitzar la II edició de la Festa Major Popular. D'una manera totalment injustificada, sectària i partidista s'apropien de la Festa Major de tots i totes, on la veu i la participació del poble queda en un segon pla, encara que ens vulguin fer creure que les entitats i associacions tenim el nostre espai i representació dins la festivitat més esperada de la vila.

Per aquest motiu, enguany, havíem començat a preparar de nou la Festa Major Popular, la qual ja contava amb un guió d’actes que es va fer arribar a l’Octubre a l’ajuntament i que va donar peu a tenir dues reunions amb la regidoria de joventut. Després de set mesos de feina i quatre setmanes abans de Festa Major, ens va arribar la denegació sense cap motiu raonable del perquè no ens deixaven participar. Després d’una tensa reunió amb les regidories de joventut, cultura i participació, continuem sense saber les causes de la negació del nostre dret legítim a participar a la Festa Major.

Així doncs, vam decidir mostrar el nostre malestar durant el transcurs del pregó, intentant fer una performance d’un enterrament de manera pacífica i cívica en el més escrupolós dels silencis. En aquest cas, el mort era la Festa Major Popular. La policia local, obeint ordres directes de l’alcalde, ens va desallotjar de l’auditori contundentment.

La Comissió de Festes, té com objectiu diversificar l’oferta d’oci durant el transcurs de Festa Major, i crear altres ofertes lúdiques i culturals durant tot l’any. També volem deixar constància que la Comissió no pretén fer política.

Condemnem l’actitud totalitària de l’ajuntament i esperem que es replantegin la seva manera de treballar amb l’associacionisme. El nostre poble no es pot permetre el luxe de marginar el teixit associatiu.

Esperant que acabi de ploure, esperem que gaudiu d’una bona Festa Major.

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen,
baixa al carrer i participa. No
podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.

Vicent Andrés Estallés

Montcada, 10 de Maig del 2008.

15 anys sense Guillem!


Dissabte 26 de gener del 2008. València. Un grup de neonazis que estan de cacera per la ciutat agredeix un grup de joves de Benimaclet i després es dirigeix a la Plaça del Cedre. Allí ataquen un bar on hi ha un altre grup de joves. Un d'ells rep una punyalada amb un ganivet a les primeres de canvi. El jove és operat amb gravetat i li han d'extirpar la melsa. Divendres 8 de febrer del 2008. Castelló. Un grup de neonazis ataca un local proper a l’esquerra antifeixista de la ciutat amb pedres i objectes contundents. Al dia següent el mateix grup assalta un jove quan tornava sol a casa, el colpegen, l’amenacen de mort i li graven una esvàstica a la cara.

Però això no és tot, ni molt menys. Només són dos exemples. La punta de l'iceberg del que està passant avui dia al País València. En el darrer any s'han compatibilitzat prop de 600 agressions de l’extrema dreta neonazi o regionalista. Al voltant de dues cada dia en una espiral que no deixa de créixer. El perquè ja el sabem. No és difícil d'esbrinar si ens fixem en les repercussions judicials que han tingut totes aquestes agressions: cap. L'estat i els seues mitjans oficials estan més preocupats mirant cap a una altra banda. Cap allà on electoralment més els interessa. De les pallisses, els ganivets, la crema de locals, les bombes, els assalts a llibreries o les amenaces de mort que rebem a València, res de res.

Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d'enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l'organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. 'Ni oblit ni perdó' vam dir aleshores, 'ni oblit ni perdó' continuarem dient.

Publicat a l'Accent.

Extret de la web d'Endavant-OSAN http://www.endavant.org L’ altre sindicalisme és possible

En els últims anys, la major part de conflictes laborals, han vingut marcats per tancaments totals o parcials de les plantes productives, per tal de deslocalitzar-les a d’altres regions o països on, la desprotecció laboral és major, i per tant els costos fixos de producció són més baixos, possibilitant una major taxa de guanys empresarials. Seguint aquest exemple, han tancat desenes de transnacionals, que portant la producció a l’est europeu o al nord del continent Africà, han contribuït a l’atur industrial dels Països Catalans, i a la consolidació d’un model de producció terciària (serveis), on la inestabilitat i precarietat són encara majors que en el sector industrial. Ara però, tenim davant dels nostres ulls un conflicte laboral que no és conseqüència de cap deslocalització, que no demana (ara, per ara) evitar cap acomiadament, que no demana més diners, que no demana res que la majoria de treballadores i treballadors no tinguin. Demanen temps, descans, dos dies a la setmana de descans. Malauradament, els i les conductores de TMB no són els únics que no disposen d’aquests dos dies, segurament en el mon del comerç i serveis, hi ha puntes de treball que “obliguen” a llargues jornades i calendaris atapeïts en època de festius nadalencs, temporada estival o rebaixes, sovint petites empreses que a priori no podrien assumir més contractació, o conscients que la mà d’obra no qualificada, és molt més mal·leable als interessos empresarials, tant de petites com a grans empreses. El cas que ens ocupa, el dels 2 dies de descans dels i les conductores dels autobusos de TMB, és dins una empresa pública i amb 3000 treballadors/es. Una batalla que evidentment val diners, però no cap a la butxaca de cada conductor/a, sinó diners que ha de pagar l’empresa, per tal de contractar més conductors/es i assegurar les reivindicacions del comitè de descansos, diners que segons l’empresa han de sortir o bé d’una reducció del servei, o d’un increment del cost del bitllet, diners que diuen que no tenen, malgrat invertir milers d’euros en directius que no trepitgen el despatx, i campanyes publicitàries contra la vaga. És doncs, una lluita per la dignitat d’un col·lectiu de treballadors/es, una lluita per uns drets que les legislacions reconeixen, una lluita per conciliar vida personal i laboral, una lluita per crear llocs de treball. I contra aquesta lluita hi ha una clara aliança del l’empresa municipal (PSC-ICV), i els seus sindicats (CCOO i UGT). Cal que davant d’aquesta aliança de classe, la de la classe burgesa per convicció o per poltrona, cal l’altre aliança de classe, la dels treballadors en vaga -recolzats pels sindicats CGT i Actub- amb les usuaries, amb aquelles persones que malgrat ser-ne damnificades, per la no prestació de servei públic, sapiguem veure que la unitat de la lluita amb els i les conductores és la millor manera de contribuir a la regularització del servei, amb dignitat pels conductors i conductores, amb seguretat per les i els usuaris. Saber que davant un conflicte d’aquestes característiques, el més fàcil és criticar els conductors enlloc de manifestar-s´hi al seu costat, denunciant que aquesta situació és conseqüència d’una política de dretes de debó, per part d’un presumpte govern d’esquerres, autoanomenat socialista. Cal guanyar aquesta batalla, perquè com ja editorialitzava La Vanguràrdia, -amb pocs amics al PSC i ICV, però molts interessos de classe- aquest model de sindicalisme, podria ser exemplar, podria canviar la lògica sindical de les centrals lligades als interessos empresarials, podria estendre’s al comerç, i tants d’altres sectors que reivindiquen per sobre de tot dignitat laboral. Esperem que si més que no aquest cop, el diari del Grup Godó l’encerti de ple. Marc Garcia, militant d’Endavant Barcelonès i usuari pels 2 dies.

L'AJMiR vol aclarir que la bandera espanyola al cim del Turó va ser penjada per militants de la Falange Española ( sense presentacions) que van estar-se tot el matí fotografiant-se mentres feien la salutació romana i cantant el Cara el Sol. Al migdia van marxar i es van endur la bandera.
32 anys després de la mort del dictador encara hi ha gent que defensa el feixisme i la dictadura per mantenir el poble unit.

Feixistes ni a Montcada, ni enlloc!

Compartim totalment l'opinió penjada a la tonteria del dia i ens en volem fer fer ressò.


Wola a toton!
Mica en mica em vaig acostumant a viure a Montcada City, questa bonica població de la comarca del Sabadellenc. Ja he aprés que hi ha diferents barris, cada un amb un nom de merda i també amb un nom bonic. A la Veu sempre surt el nom bonic. Ah! perdoneu, “LaVeu” és el diari local. Si un acte (de l’alcalde), una trobada (de l’alcalde), un discurs (de l’alcalde), una inauguració (de l’alcalde), un viatget (de l’alcalde) no surt, és que no s’ha fet!!. I el que diu allà va a misa, sigui o no sigui cert, també es podria dir “La Veu de Nostre Senyor” i ja m’enteneu. Home, cada cop surt menys l’alcalde a “LA VEU”, per que cada vegada van posant més pàgines i pàgines d’informació dels esports locals i clar, ell no pot sortir jugant a tots els equips. Ep! Que Montcada és una potència esportiva a nivell nacional, què collons, a nivell internacional!! I l’esport local es mereix totes aquestes pàgines i moltes més, encara no entenc com sent tan i tan bons, practicant tants i tants esports no tenim un diari exclusiu d’informació d’esports: “SportMiR”.
Una altra cosa divertida del poble és que mai no saps quan arribaràs a un lloc. Deixant de banda el fet que mai trobaràs les barreres de la via del tren obertes, (un cop quan era petit les vaig trobar obertes!), doncs sempre et pots trobar un carrer tancat o tallat, a qualsevol hora del dia qualsevol dia. I com tots els carrers son amplies avingudes de molts carrils per banda i banda doncs no hi ha cap problema. Fins i tot com a Montcada hi ha tantes alternatives de circulació, que si trobes un carrer tallat.... no passa res me’n vaig per un altre carrer, doncs tothom encantat. Per fer-ho més divertit no t’avisen que el carrer està tallat ni hi ha cap indicació ni res. Això m’agrada especialment per que així es fomenta el coneixement dels montcadencs, coneixes als altres conductors que hi ha al darrera, els insulto una miqueta, els pito una miqueta i després ens acomiadem fins el tall del carrer següent, on es fa a l’inversa, ells m’insulten, em piten i ens acomiadem fins el proper carrer. I així nar fent, tu!
I fins i tot m’alegro perquè així es pot veure que Montcada no pateix aquesta famosa crisi de la que tothom parla. Sempre hi ha feina a fer al poble. Les constructores no paren de fer pisos i pisos, el ciment corre sense deturador. Ai ai ai !! Què he dit!! He escrit la paraula prohibida! No, no, no és transvasament, he dit CIMENT. Resulta que a Montcada hi ha una cimentera i tothom (fins i tot els que cobren subvencions d’aquesta cimentera) estan en contra d’ella. I com està de moda fotre’s amb ella i tots els mal del poble (i rodalies) son culpa d’ells doncs jo no em vull quedar enrere i ser menys i també els vull acusar d’alguna cosa. Mira tú,

diumenge passat van fer una súper festa al turó de Montcada i no ens ho van dir. No ho van dir a ningú del poble i home, no hi ha dret. Pel que sembla va ser una festa superdivertida, amb banderes, desfilades, fotos, (no, no , no parlo de la plantada d’arbres a la llera del riu més contaminat d’Europa) sinó de la festa que van fer dalt de tot del Turó de Montcada. Si, ja sé que a “LA VEU” no hi diu res, i això podria dir que mai s’ha fet aquest acte, és possible que jo l’hagi vist però si ells no hi eren és que realment no s’ha fet l’acte. De totes maneres em vull queixar: o a la cimentera que no ens avisa quan fan aquestes festes tan divertides o a l’ajuntament que no ens informa que es fan aquests actes tan ..... PPopulars??


Foto: Turó de Montcada Diumenge al migdia. M’agradarà llegir l’article a “LA VEU”