El passat 11 de Setembre del 2007 un grup de joves de Montcada i Reixac decidim organitzar-nos per fer front a les problemàtiques que ens afecten dia dia al nostre poble i el seu entorn, així neix l'Assemblea de joves de Montcada i Reixac. Després de dos anys i mig de treball i plantant cara les injustícies que ens envolten, l'AJMiR vol fer un pas endavant en la lluita que està portant a terme el jovent combatiu dels països catalans i entrar a formar part de la Coordinadora d'Assemblea de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

Aquesta decisió es fonamenta en la necessitat de contribuir al procés de construcció del jovent de l'Esquerra Independentista per assolir entre totes una societat en la que es respecti el nostre territori, aconseguim una plena llibertat vers la nostra sexualitat, i així lluitar, de manera indestriable  per la independència i el socialisme dels PP.CC.

Fins a la victòria!

Montcada i Reixac, PPCC, 24 de Març del 2010.

Avui fa cent anys que Clara Zetkin va proposar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un segle després, la situació de les dones continua essent definida per la mateixa paraula que llavors: explotació. Explotació com a treballadores, com a dones sotmeses a la doble jornada, com a joves condemnades a la precarietat. Una situació agreujada, a més, pel context de crisi endèmica del capitalisme, que accentua les desigualtats a les quals ens sotmet el sistema patriarcal.

Aquesta crisi, generada en gran part per les operacions financeres tòxiques dels bancs i caixes, l’estem pagant la classe treballadora, i dins d’aquests, especialment les dones i més si som joves i immigrades. Malgrat el pas dels segles, doncs, les dones continuem essent –com va dir Flora Tristan- les “proletàries del proletariat”.

Les estadístiques oficials han afirmat sempre que aquesta crisi no afectava especialment la població femenina, ja que els sectors més afectats –la construcció i l’automoció- estan ocupats majoritàriament per homes. Aquestes dades, a més de ser una fal·làcia perquè no tenen en compte l’economia submergida, estan obsoletes, ja que tot apunta a una feminització evident de la crisi, que comença a afectar molt seriosament el sector serveis. De la mateixa manera, la xifra oficial d’aturades als Països Catalans (1.400.000 persones) no reflecteix la realitat, ja que no té en compte que el primer sector en patir la crisi han estat les feines dedicades a la cura (cangurs, cuidadores, netejadores, professores de repàs), majoritàriament desenvolupades per dones joves. Precisament, la crisi ha propiciat que les famílies catalanes prescindeixin en primer lloc d’aquest tipus de feines –remunerades, però no reconegudes ni dignificades-, amb la doble conseqüència per a les treballadores, que es queden sense una feina que passarà a engruixir la “doble jornada” d’una altra dona. Aquest increment de les tasques domèstiques i de cura, comporten un empitjorament de les condicions de les dones, a més de conseqüències per la salut física i mental (estrès, ansietat, depressions) i de socialització, ja que disminueix el temps que es destina a l’oci i a la formació.

Per altra banda, l’actual situació econòmica augmenta la precarietat de les joves estudiants, que sumen a l’increment del cost dels seus estudis, propiciat per la progressiva privatització de l’ensenyament, un augment de la temporalitat i la flexibilitat laboral. Així, els i les joves ens trobem desenvolupant feines cada cop menys valorades i pitjor pagades per sufragar una educació cada vegada més costosa.
A nivell legal, ens trobem amb què l’Estat Espanyol ha aprovat lleis destinades a una suposada millora dels drets de les dones, que a hores d’ara encara no ha implementat, com per exemple la Llei de Dependència. A més a més, la nova Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, aprovada al febrer, no millora substancialment el dret a l’avortament, ja que aquest continua sense ser sufragat per la xarxa sanitària pública, esdevenint inassumible econòmicament per a moltes dones.

Cent anys desprès, doncs, continuem oprimides i explotades, sense dret a decidir sobre els nostres propis cossos i condemnades a mil i una formes de precarietat.
I cent anys desprès, recuperarem la lluita de totes aquelles dones que, com Zetkin, es van organitzar en la lluita feminista, per alliberar les treballadores de tot el món.

Dones, organitzem-nos en la lluita de les treballadores!

Contra el patriarcat, feminisme de classe!

La retòrica del cinisme.

A l’anterior Veu observem una petita noticia en referència al civisme. Una nova estratègia política de càstig creatiu aterra sobre el terreny pantanós del civisme. Així, una “sanció original” recaurà a sobre d’aquells adolescents que vulnerin l’ordenança.

Des de l’Assemblea de Joves de Montcada (AJMIR) sabem que aquesta ordenança no pretén resoldre problemes de brutícia, o de sorolls, o de comportaments poc respectuosos entre veïns. Les veritables intencions d’aquesta ordenança són unes altres com; apuntalar legalment el model de ciutat-empresa on totes les activitats no mercantilitzables sobren, reforçar les polítiques de control –la ciutat-presó- d’aquella vida al carrer ingovernable des de les institucions, la legitimació de la violència immobiliària i urbanística, desarmar els moviments socials de les seves pràctiques polítiques de base, la retallada de llibertats polítiques. Entre altres activitats l’ordenança prohibeix fer al carrer coses com; jugar a pilota, penjar cartells i pancartes, menjar, pintar graffitis, patinar, fer malabars, tocar música, estar a l’estació amb els amics, prendre una cervesa, la venda ambulant…

Però la mala destresa del govern municipal no ha aconseguit ocultar les veritables intencions de l’ordenança. En motiu de la commemoració del dia 8 de març, el dia de la dona treballadora, l'Assemblea de Joves de Montcada i Reixac (AJMiR), l'Associació Benefico Instructiva i l'Assemblea de Dones de Can Cuyàs, vam fer un mural a la llera del Riu Ripoll, actualment malmès per pintades racistes i sexistes que s’estenen pel conjunt del municipi fins arribar a tacar escoles. Per aquest mural foren multats sis militants de l’assemblea, la majoria en minoria d’edat, amb un cost de 121 euros per cap. Una sanció que no s’adscriu al model alternatiu a la multa econòmica. Volem recordar que ben bé al davant del mural de la dona, pel qual ens sancionen, es troba una pintada del partit socialista que van poder realitzar en plena llibertat i que ara alguns dels seus membres en el poder la impossibiliten.

AJMIR (Assemblea de Joves de Montcada i Reixac)

Vine a veure a l'ABI el CATALUNYA-ARGENTINA

El proper dia 22 de Desembre s'enfrontara la selecció nacional de Catalunya contra la d'Argentina, vine a gaudir d'aquest enfrontament a la sala gran de l'ABI.

Comença a les 21h i farem botifarres!!!

Vine a gaudir d'un dia de festa i reivindicació amb l'assemblea de joves!!!